L'espanyol Agustín de Betancourt és conegut com un enginyer de renom mundial. El mateix Napoleón Bonaparte admirava el seu telègraf òptic, capaç de transmetre senyals lluminosos a centenars de quilòmetres, mentre que la Santa Inquisició considerava els seus invents bruixeria i maquinacions de Satanàs. El 1808, Betancourt va ser presentat personalment a l'emperador Alexandre I, i després l'enginyer es va traslladar a Rússia.

El 9 de desembre a les 18:00 us convidem a assistir a una conferència en línia dedicada a Augustín de Betancourt (1758 – 1824), arquitecte i científic espanyol que va posar les bases de l'ensenyament de l'enginyeria a Rússia. La conferència serà impartida per María García, arquitecta, dissenyadora i art-manager de la Fundació Cultural “CdR a Barcelona”.

El futur enginyer va néixer a la ciutat de Puerto de la Cruz a la més gran de les Illes Canàries: la assolellada Tenerife. Des de petit va ser aficionat a la mecànica, va rebre la formació a París, i després, seguint instruccions del govern espanyol, va passar diversos anys estudiant diferents sistemes de navegació i màquines de vapor a Europa occidental. Els disturbis a Espanya van obligar Betancourt a abandonar el seu país natal. Es va traslladar a Rússia quan ja tenia 50 anys, i només en 16 anys va aconseguir realitzar els seus projectes d'enginyeria més atrevits.

Gràcies a la idea d'aquest brillant arquitecte, el 1810 es va obrir la famosa font “Una jove amb una gerra” a Tsárskoye Seló, que els poetes Aleksandr Pushkin i Anna Ajmátova van exaltar en els seus poemes. Betancourt va inventar i va posar en marxa una màquina de vapor per a la neteja de llits de rius i canals, i també va construir el primer pont d'arc de set obertures a Rússia, ara Kamennoostrovsky. Les creacions importants d'Agustín Betancourt inclouen sens dubte la fundació de l'Institut del Cos de Vies de Comunicació, que s'ha convertit en una de les institucions educatives més autoritzades i prestigioses de Sant Petersburg.

Però els símbols principals de l'estada de Betancourt a Rússia són la catedral de Sant Isaac i la columna d'Alexander. Segons els plànols de l'enginyer espanyol, es van dissenyar bastides i mecanismes especials per aixecar columnes i monòlits, sense els quals l'arquitecte francès Auguste de Montferrand no hauria pogut finalitzar aquests dos monuments que avui dia determinen l'aspecte arquitectònic de la capital del nord de Rússia. Agustí de Betancourt és també l'arquitecte del famós edifici del Manège de Moscou, que presenta un sostre de fusta de 45 metres sense suport intern, cosa que permet maniobrar lliurement dins aquest edifici a un regiment de cavalleria. Aquest any, l'edifici, construït el 1817, celebra el 205è aniversari i es considera el principal recinte firal del país.

Sobre la vida de l'increïble enginyer i arquitecte Agustín Betancourt, que ens va deixar un llegat de les seves creacions i els seus invents únics, es tractarà la nostra propera trobada.