El 15 de juliol a les 18:00 la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburg us conviden a la segona conferència de la sèrie ‘Aspectes clau de l’adaptació dels migrants de la sisena onada’. La conferència serà impartida per Mijaíl Bríl, director interí del Departament de Psicologia de Situacions de Crisi i Extremes de la Universitat Estatal de Sant Petersburg. 

La conferència es durà a terme com a part de la celebració del 300è aniversari de la primera universitat a Rússia i es realitzarà en línia, en rus i amb traducció simultània al castellà.

En tractar el tema de la integració dels migrants, és fonamental destacar la teoria de Nelly Serguéievna Khrustalova, que proposa diverses estratègies d’adaptació.

Actualment, entre els migrants de la sisena onada, l’estratègia de separació és la més freqüent, probablement perquè molts no tenen plans a llarg termini per quedar-se al país d’acollida.

Aquesta tendència es reflecteix clarament en la manera com els migrants configuren el seu entorn: la majoria prefereix relacionar-se amb persones de parla russa, mentre que els seus contactes amb la població local solen limitar-se a l’àmbit laboral.

Cal destacar que l’accés als mitjans de comunicació a distància facilita als migrants mantenir el contacte amb el seu entorn habitual al país d’origen, i per tant pot dificultar la seva integració a la nova societat.

Segons els investigadors, l’adaptació dels migrants depèn en gran mesura de la seva situació familiar i de la manera com prenen la decisió de traslladar-se. Tenir fills, per exemple, pot complicar aquest procés, ja que el canvi de residència altera els hàbits familiars habituals. Sovint, els pares han de renunciar a coses i serveis als quals estaven acostumats, fet que pot generar la resistència dels infants.

D’altra banda, tenir fills ajuda els pares a veure d’una altra manera les raons del trasllat i a canviar el seu enfocament emocional, passant de centrar-se en les seves pròpies dificultats a ocupar-se de la cura dels més petits de la família. Això els dona forces i els permet afrontar la crisi d’adaptació amb més calma i de manera més constructiva, i també resoldre millor els problemes que sorgeixen.

Hi ha una observació especialment reveladora: la manera com els migrants es relacionen amb el seu habitatge diu molt sobre el seu nivell d’adaptació al nou país. Aquells que només compren el mínim imprescindible solen no considerar aquell lloc com una llar de debò. En canvi, els qui s’esforcen per fer seu l’espai on viuen, per adaptar-lo i fer-lo acollidor, acostumen a sentir-s’hi més a gust i fins i tot a desenvolupar un vincle afectiu amb la nova casa.

Sobre el ponent

Mijaíl Bríl és psicòleg, professor i investigador en el camp de la psicologia de crisi i extremes.

El 2009 es va graduar a la Facultat de Psicologia de la Universitat Estatal de Sant Petersburg (SPbGU). El 2013 va defensar la seva tesi de candidat en ciències psicològiques sobre el tema "Representacions socials de l'agressió en un entorn multicultural".

Des de 2010 imparteix classes al Departament de Psicologia de Situacions de Crisi i Extremes de la Universitat Estatal de Sant Petersburg (SPbGU). Entre 2012 i 2022 va dirigir el Centre de Resolució de Conflictes de Sant Petersburg "KONTAKT", i de 2013 a 2017 va treballar com a investigador júnior al Centre Nacional d'Investigació Mèdica en Psiquiatria i Neurologia V. M. Béjterev.

Les principals àrees d'interès científic de Mijaíl Bríl són: psicologia adolescent, crisi familiar, trauma psicològic, agressió, mediació i programes de formació.

Imparteix cursos sobre psicologia de l'extremisme, comunicació en crisi, processos de negociació i instrucció no violenta dels infants.

Participació gratuïta amb inscripció prèvia.