El 17 de noviembre a les 18:00 us convidem a la conferència ‘Bruixes en la història i a l’art’, que serà impartida pel professor Vidmantas Silyunas, doctor en Història de l'Art, Artista Emèrit de la Federació Russa, cap del departament de l'Escola-Estudi del Teatre d'Art de Moscú (MXAT) i cavaller de l'Ordre del Mèrit Civil.

La trobada es farà en línia, en rus, amb la traducció simultània al castellà.

La caça de bruixes és una de les pàgines més fosques i, alhora, més impactants de la història. Impactants en el sentit literal del terme: les víctimes eren cremades a la foguera. Fins i tot avui, els historiadors continuen debatent sobre les raons per les quals el nombre de dones acusades de bruixeria superava àmpliament el dels homes i sobre quins factors socials, culturals i religiosos van propiciar aquest fenomen.

A l’Europa catòlica, les dones sovint eren vistes com una temptació perillosa per a sacerdots i monjos que havien fet vot de castedat. Tanmateix, el nombre de víctimes de les persecucions va ser encara més gran als països protestants: allà, les bruixes es percebien com la encarnació del pensament dissident i perillós o, en un sentit més ampli, de tota forma de diferència que amenaçava els fonaments de la societat.

Al llarg de la conferència recordarem alguns dels girs més inesperats de la història. En ple apogeu de l’Edat Mitjana, no es condemnava tant les bruixes en si com la creença en la seva existència. Les persecucions massives van començar més tard, amb l’arribada del Renaixement, després de la promulgació de la butlla papal de 1484 i de la publicació del ‘Malleus Maleficarum’ (El martell de les bruixes), un tractat escrit per dos monjos dominics que acabaria convertint-se en un manual per a la investigació i persecució de la bruixeria.

Parlarem de les inquietants conjectures que en el seu moment es van prendre per testimonis verídics, dels cèlebres processos judicials i de les obres d’art en què es van representar bruixes. La conferència abordarà les diferents formes de bruixeria que van existir al llarg de les èpoques i de com van ser percebudes per la societat.

I, per descomptat, reflexionarem sobre per què la protagonista de la novel·la ‘El mestre i Margarita’, en afirmar que s’ha convertit en bruixa, arriba a ser un símbol de la llibertat dels sentiments i de la imaginació emancipada.

Tot això ho abordarem a la conferència del professor Silyunas.

Participació gratuïta amb inscripció prèvia.    

‍