El 20 d’octubre a les 18:00 la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburg us conviden a la conferència «Èdip rei» de Sòfocles: mite, tragèdia i filosofia», que serà impartit per Mijaíl Mijáilovich Pozdnev, doctor en Filologia i professor de la Universitat Estatal de Sant Petersburg.
La conferència tindrà lloc en línia, en rus, amb traducció simultània al castellà.
Des del Romanticisme, l’art, la ciència i la filosofia han tornat una vegada i una altra al mite d’Èdip en la interpretació que en va fer Sòfocles. En la cultura europea moderna, la figura d’Èdip —protagonista de les tragèdies «Èdip rei» i «Èdip a Colonos»— va anar adquirint un significat que transcendia àmpliament el marc de la tradició clàssica. D’heroi tràgic va passar a convertir-se en un dels grans símbols de l’ésser humà de l’Antiguitat, mentre que el «complex d’Èdip», concepte introduït per Freud, es va convertir en un dels conceptes fonamentals de la psicoanàlisi.
Què explica l’interès, tan extès com extraordinari, que ha suscitat la figura creada per Sòfocles? Fins a quin punt s’ajusten les nombroses interpretacions de les tragèdies d’Èdip —des d’Aristòtil fins a Freud— als propis textos de Sòfocles? Podem considerar extingit el tema d’Èdip o el mite continua oferint noves perspectives d’estudi?
Al llarg de la conferència recorrerem la història de la figura d’Èdip, des de la tradició anterior a Sòfocles fins als nostres dies. Ens aproparem a les dues tragèdies de Sòfocles, amb especial atenció a «Èdip rei», i analitzarem després la seva interpretació a la «Poètica» d’Aristòtil, així com les principals formes en què la figura d’Èdip ha estat rebuda i interpretada per la crítica contemporània.
Sobre el ponent
Mijaíl Mijáilovich Pozdnev es va llicenciar en Filologia per la Universitat Estatal de Sant Petersburg el 1993 i va cursar estudis de postgrau a la Facultat de Filologia, que va completar el 1998. Es va iniciar en la recerca filològica de la mà de l’especialista en llengua i literatura russes A. M. Berezkin, al Cercle d’Anàlisi Filològica de Textos de la Casa Puixkin.
El 2010 va obtenir el grau de doctor amb una tesi dedicada a l’estudi integral del concepte de catarsi a la «Poètica» d’Aristòtil.
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica ha participat en diversos projectes científics internacionals i ha rebut beques de les fundacions Alexander S. Onassis i Alexander von Humboldt. D’altra banda, ha estat investigador al Departament de Filologia Clàssica de la Universitat de Trèveris.
Les seves principals línies de recerca abracen la literatura i la cultura de l’Antiguitat, la religió i la geografia antigues, així com la llengua llatina.
És autor de nombrosos treballs acadèmics, traduccions d’autors clàssics i publicacions docents sobre filologia clàssica. Entre les seves obres destaquen la monografia «Psicologia de l’art. La doctrina d’Aristòtil», la traducció de la «Poètica» d’Aristòtil, el manual «Palaestra Latina» i diverses antologies de literatura i teoria literària de l’Antiga Grècia.
Participació gratuïta amb inscripció prèvia.
