La Fundació Cultural «CdR en Barcelona» i el Teatre Acadèmic Estatal d’Òpera i Ballet A. S. Puixkin de Nijni Nóvgorod presenten l’exposició «El ballet El llac dels cignes de Piotr Txaikovski: dels orígens a l’actualitat», una invitació a descobrir la història, l’evolució i el llegat d’una de les obres mestres més emblemàtiques del repertori clàssic i del patrimoni cultural universal.

L’exposició es podrà visitar a la seu de la Fundació «CdR en Barcelona» (carrer de Josep Anselm Clavé, 31, 08002 Barcelona) del 16 d’octubre al 31 de desembre i estarà disponible en rus i castellà.

Els ballets de Piotr Ilitx Txaikovski són reconeguts com a obres mestres de la cultura universal. Van transformar el mateix llenguatge de l’art del ballet, i un pas decisiu en aquest procés va ser El llac dels cignes, la primera obra de ballet del compositor.

A mitjan segle XIX, el ballet es concebia a Rússia sobretot com un gènere espectacular i d’entreteniment, que fins i tot es va arribar a comparar amb un «barracó musical» (G. Laroche). La música hi exercia un paper merament funcional: havia d’acompanyar la pantomima i la dansa, adaptant-se al ritme de l’acció escènica.

El caràcter purament il·lustratiu de la posada en escena, la manca de profunditat psicològica i l’ús mecànic de la música per completar el nombre de compassos requerit eren trets característics de molts dels ballets d’aquella època. El llac dels cignes va suposar una autèntica revolució: es va convertir en un veritable drama psicològic en què la música va deixar de ser un simple acompanyament de l’acció escènica per adquirir un llenguatge propi, capaç d’expressar sentiments, emocions i passions.

La història de la creació d’El llac dels cignes és una de les pàgines menys conegudes de la trajectòria artística de Txaikovski. El 1875, la Direcció dels Teatres Imperials de Moscou va encarregar al compositor la creació d’un ballet. Piotr Ilitx sentia des de petit una especial fascinació per aquest gènere i feia temps que somiava dedicar-s’hi. Va acceptar l’encàrrec amb entusiasme, amb la condició que el llibret es basés en un argument fantàstic ambientat en l’època dels cavallers.

Gairebé un any després, el ballet es va acabar i el 1877 es va estrenar a Moscou. Tanmateix, l’obra no va tenir una bona acollida entre el públic, a causa, entre altres factors, de la coreografia poc inspirada del mestre de ballet Václav Reisinger i de la complexitat excessiva del llibret.

No va ser fins al 1895, amb la llegendària producció de Marius Petipa i Lev Ivanov al Teatre Mariïnski, que El llac dels cignes va passar a formar part del repertori permanent dels teatres i es va convertir en un dels grans símbols del ballet clàssic.

A la dècada de 1930, El llac dels cignes va començar a ser considerat no només com el principal ballet rus, sinó també com una de les grans obres representatives de l’Estat, destinada a mostrar el patrimoni cultural del país davant de les personalitats estrangeres que visitaven la Unió Soviètica.

L’exposició presenta, en ordre cronològic, les principals produccions russes d’El llac dels cignes, des de la seva estrena mundial fins als nostres dies, i recorre també la trajectòria de destacats ballarins russos i estrangers que han interpretat els seus papers principals en escenaris de tot el món.

Fundació Cultural «CdR a Barcelona»

La Fundació Cultural «CdR a Barcelona» és un projecte internacional privat de caràcter cultural i social que reuneix programes educatius i de concerts, espais expositius, estudis i tallers creatius.

Ubicada al Palau del Marquès d’Alfarràs, al bell mig del centre històric de Barcelona, «CdR a Barcelona» té la seva seu en un edifici construït el 1774 per l’arquitecte italià Domenico Bagutti. La Fundació desenvolupa i acull diversos projectes culturals oberts al públic.

A la Fundació hi funcionen una Casa de l’Art, una Escola de Cinema, un Centre de Llengües Estrangeres i una biblioteca. Tots els seus projectes tenen com a objectiu apropar al públic les diverses manifestacions de la cultura russa i espanyola, així com ampliar les oportunitats d’aficionats i joves professionals en els àmbits de l’art, la cultura i l’educació.

Teatre Acadèmic Estatal d’Òpera i Ballet A. S. Puixkin de Nijni Nóvgorod

El Teatre d’Òpera i Ballet de Nijni Nóvgorod compta amb una llarga i rica trajectòria i viu actualment una nova etapa de desenvolupament artístic. Des de 2022, Alexéi Trífonov està al capdavant de la direcció artística; Dmitri Sinkovski ocupa el càrrec de director titular, mentre que Valeri Konkov dirigeix la companyia de ballet.

Durant aquest període, el teatre ha presentat 26 estrenes d’òpera i ballet, moltes de les quals han rebut el reconeixement d’alguns dels principals premis russos de música i teatre, com el Màscara d’Or, l’Oneguin, Casta Diva i BraVo. A més, les revistes Musical Life i Musical Review l’han escollit «Teatre de l’Any», i Alexéi Trífonov ha estat distingit com a «Productor de l’Any».

El teatre organitza destacats festivals de música, com Strelka, Música Contemporània i Tardor de Boldino, que reuneixen produccions d’òpera i ballet, concerts i projectes expositius. L’orquestra La Voce Strumentale, dirigida per Dmitri Sinkovski, s’ha consolidat com una de les formacions operístiques i simfòniques més reconegudes de Rússia i actua habitualment en escenaris de prestigi del país i de l’estranger.

D’altra banda, el Teatre d’Òpera i Ballet de Nijni Nóvgorod és l’únic teatre regional de Rússia que disposa d’un abonament propi a la Filharmònica Acadèmica Estatal de Moscou.

‍
Agraïments especials‍

Expressem el nostre especial agraïment al Teatre Acadèmic Estatal d’Òpera i Ballet A. S. Puixkin de Nijni Nóvgorod, al Teatre Acadèmic Estatal Bolxoi de Rússia, al Museu Estatal de Teatre i Música de Sant Petersburg, al Museu-Reserva Estatal Memorial Musical P. I. Txaikovski, al Museu Nacional Rus de la Música i al festival «Diàguilev P. D.» pels materials proporcionats.