El 20 d’octubre a les 18:00 us convidem a la conferència «El teatre del Segle d’Or», que se celebrarà dins del nou cicle «Espanya del Segle d’Or: esdeveniments, aventures, misteris i obres mestres».

La conferència anirà a càrrec del professor Vidmantas Silyunas, doctor en Història de l’Art, Artista Emèrit de la Federació Russa, cap del departament de l’Escola-Estudi del Teatre d’Art de Moscou i cavaller de l’Orde del Mèrit Civil.

La trobada es farà en línia, en rus, amb traducció simultània al castellà.

El Segle d'Or espanyol va abastar molt més d'un segle: es va estendre durant gairebé cent cinquanta anys, des de mitjan segle XVI fins a les primeres dècades del XVIII. Va ser una de les èpoques més brillants de la història d'Europa, un període marcat pels grans descobriments geogràfics, les guerres, les intrigues cortesanes i l’extraordinari floriment de la literatura, el teatre i la pintura. En aquells anys van néixer les obres immortals de Cervantes, Lope de Vega i Calderón de la Barca, així com les obres mestres d'El Greco, Ribera, Murillo i Velázquez.

El tema central de la nostra segona trobada serà el teatre espanyol del Segle d’Or: els seus grans autors, la màgia de l’escena, les seves intrigues i l’extraordinària capacitat de l’art per influir en la vida mateixa.

Començarem amb Lope de Vega, autor de més de mil comèdies, moltes de les quals dedicades a l’amor. El mateix dramaturg va viure intensament les seves passions i coneixia de prop la força dels sentiments. Parlarem dels seus vincles amb algunes de les actrius més cèlebres del seu temps i de diversos episodis en què l’amor, la gelosia i les circumstàncies dramàtiques es van entrellaçar de manera inesperada. Un lloc especial ocuparà la seva turbulenta història amb Elena Osorio, que va acabar portant Lope a la presó.

Però el teatre del Segle d’Or no es pot entendre només a través dels seus autors i intèrprets. El públic hi tenia un paper fonamental en l’experiència escènica. Parlarem de la relació entre el pati de butaques, reservat als homes, i l’amfiteatre de les dones; de com taronges i llimones travessaven l’espai de la sala, i de l’atmosfera singular que creaven uns espectadors que arribaven a convertir-se gairebé en part de l’espectacle.

Aquí entra en escena Tirso de Molina, mestre del teatre manierista i de les intrigues construïdes amb una habilitat extraordinària. En el centre de la seva dramatúrgia trobem una idea paradoxal: no és l’art qui ha d’imitar la vida, sinó la vida qui ha d’imitar l’art. Gràcies al seu enginy, els seus personatges són capaços d’alterar no només el curs dels esdeveniments, sinó també el destí de les persones que els envolten.

Un exemple especialment destacat és la comèdia «Don Gil de las calzas verdes», en què doña Juana es disfressa d’home i, sota la identitat de l’elegant don Gil, causa sensació a Madrid: els joves galants comencen a imitar el seu estil, les dames s’enamoren del suposat cavaller i Juana aconsegueix recuperar el seu promès.

De vegades, el joc escènic podia traspassar els límits del teatre i irrompre en la realitat. Durant el regnat de Felip IV, en un dels convents de Madrid es va arribar a representar el funeral d’una jove monja per alliberar-la del persistent festeig del rei. La noia va haver de fingir la seva pròpia mort, i aquell engany insòlit va funcionar.

El teatre del Segle d’Or es revela així com un univers en què la frontera entre allò imaginat i allò real es torna extraordinàriament difusa: l’art pot transformar la realitat i, al seu torn, la vida pot convertir-se en una autèntica posada en escena.

Participació gratuïta amb inscripció prèvia.