El 22 de juliol a les 18:00 hores la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburg us conviden a la conferència ‘Els governants britànics i la seva connexió amb l’actualitat’, que serà impartida per la candidata en ciències filològiques Nina Shcherbak.
La conferència es durà a terme com a part de la celebració del 300è aniversari de la primera universitat a Rússia i es realitzarà en línia, en rus i amb traducció simultània al castellà.
La història de la monarquia britànica és la transició d’un poder absolut a un paper simbòlic dins d’un sistema parlamentari. Un clar exemple d’aquesta evolució és la Cerimònia d’Apertura del Parlament, on el Cavaller del Bastó Negre colpeja la porta tancada de la Cambra dels Comuns: un gest que simbolitza com l’autoritat reial ha cedit el protagonisme al poder legislatiu.
La història de la monarquia anglesa està marcada per figures les vides de les quals reflecteixen les transformacions del país. Enric VIII és un dels reis més polèmics: els seus sis matrimonis, la ruptura amb l’Església Catòlica i la creació de l’anglicanisme barregen ambició personal amb decisions de gran abast polític. La seva relació amb Anna Bolena simbolitza una tragèdia i un moment de ruptura. Intel·ligent i independent, Anna va ser executada sota càrrecs que, segons molts historiadors, van ser falsos i motivats per la por a la seva creixent influència en els assumptes de poder.
Isabel I, filla d’Enric VIII i Anna Bolena, va ser una de les reines més destacades de la història d’Anglaterra. Va enfortir l’economia, va saber manejar amb astúcia els assumptes de la cort i va consolidar la seva figura com la 'reina verge', convertint-se en símbol del que es coneix com el 'Segle d’Or' anglès.
Maria Estuard, reina d’Escòcia, aspirava al tron d’Anglaterra, cosa que va acabar portant-la a l’aïllament i, finalment, a l’execució per ordre d’Isabel I. La seva figura va inspirar poetes i dramaturgs, i després de la seva mort, ambdues reines van ser enterrades una al costat de l’altra a l’Abadia de Westminster. El seu fill, Jaume, acabaria unint les corones d’Anglaterra i Escòcia, a més d’impulsar la fundació de la primera colònia anglesa a Amèrica.
Jaume I va ser un monarca il·lustrat que va promoure la traducció de la Bíblia a l’anglès i va fundar la colònia de Jamestown al Nou Món. Tot i els conflictes interns i les tragèdies personals, com la mort del seu fill gran, va saber mantenir l’equilibri entre el poder reial i el Parlament.
A la cort de Jaume es van intensificar els debats sobre els límits del poder del monarca, mentre el seu fill petit, Carles —futura Carles I— mostrava un gran interès per l’art i més tard protagonitzà un dels processos més dramàtics de la història d’Anglaterra. Jaume va donar suport a la cultura i probablement va encarregar a Shakespeare ‘Macbeth’, una obra sobre el poder i l’advertència, on es barregen temes de bruixes i alquímia.
Durant el mandat de la reina Victòria va ser una era de grans transformacions i assoliments per a Gran Bretanya. El país mostrava els seus avenços en exposicions internacionals, va viure grans avenços en la ciència i la tecnologia, i va presenciar el desenvolupament del psicoanàlisi, que reflectia una nova visió de l’ésser humà i la seva relació amb la religió. Sota el mandat de Victòria, l’Imperi Britànic es va expandir, aconseguint el control total de l’Índia després de la rebel·lió dels cipayos. L’Índia es va convertir en la “joia més valuosa” de la corona imperial.
La monarquia britànica no només està plena de secrets i dades sorprenents, sinó que també ha estat fonamental en la formació de les tradicions polítiques i culturals del país. Parlarem sobre els moments clau del seu origen i de la seva evolució al llarg de la nostra trobada el 22 de juliol.
La ponent
Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes científics de televisió, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.
Participació gratuïta amb inscripció prèvia.
