El 23 de juny a les 18:00 hores us convidem a la conferència en línia “Els impostors russos, o la lluita pel tron”, un homenatge a la valentia i fidelitat de les esposes dels decembristes. L'autora i presentadora és la crítica i autora de nombrosos articles sobre la història del teatre, professora, productora i directora Olga Garibova. 

La trobada es farà en línia, en rus, amb la traducció simultània al castellà.

Els impostors només apareixen quan els fonaments de l’Estat trontollen o estan a punt de caure, i el país entra en una època de confusió i caos. A Rússia, aquesta etapa —coneguda com l’Época de les Turbulències— va esclatar a principis del segle XVII, quan l’Estat heretat d’Ivan el Terrible es trobava a la seva agonia. D’entre aquella sangonosa confusió —revoltes per fam, rumors, intrigues i odi cap a Borís Godunov, un tsar que, malgrat tot, no va ser dels més cruels— va sorgir el mite del “bon” i legítim hereu, el veritable descendent dels Rúrik: Dmitri Ivanitx.

Així va ser com, sorgit del no-res, va aparèixer el “veritable tsar” Dmitri —o, simplement, el fals Dmitri I. No es tractava d’una figura accidental en la ferotge lluita pel tron de Moscou, iniciada pels Romànov en la seva ambició de poder. Tot indica que la seva aparició va ser curosament preparada, cosa que explica l’èxit notable que va tenir al principi.

Tanmateix, els impostors, fins i tot quan aconseguien un cert èxit momentani, rarament conservaven el poder durant molt de temps —i les seves vides solien ser breus. Després del fals Dmitri I va sorgir tota una sèrie d’immitadors que, amb més o menys fortuna, sempre acabaven de la mateixa manera: a la forca.

Al segle XVIII van irrompre en l’escena històrica els anomenats falsos Peres: suposats emperadors que afirmaven ser Pere III, miraculosament salvat de la seva “esposa impostora”, Caterina II. El més famós de tots va ser Yemelià Pugatchov, cap d’una gran revolta popular que el poeta Aleksandr Pushkin va definir com a “absurda i ferotge”.

Després de Pugatchov, al voltant de trenta falsos Peres van continuar sorgin a Rússia. Però la seva influència no es va limitar al territori rus, sinó que també es va estendre als Balcans, on, per primera i única vegada en la història, l’impostorisme va aconseguir un èxit polític notable.

No només homes aventurers reclamaven el tron. Un lloc especial en aquesta història l’ocupa una dona fràgil però valenta, coneguda sota el nom simbòlic de la princesa Tarakanova. En un moment donat, va aconseguir sacsejar greument l’autoritat i l’estabilitat política del regnat de l’emperadriu Caterina II, que no va descansar fins a veure eliminada aquesta misteriosa desconeguda.

La nova onada d’impostors no va trigar a aparèixer després de la caiguda definitiva de l’Imperi Rus. El segle XX va veure sorgir nombrosos falsos Nicolau II, així com “ressuscitats” fills de la família reial, sent la més famosa la falsa Anastàsia. A diferència d’èpoques anteriors, aquests impostors ja no reclamaven un tron inexistent, sinó que cercaven accedir a l’anomenat llegat: diners i joies.

I què passa amb el segle XXI, que va començar amb la caiguda de l’imperi soviètic?

El 23 de juny, durant la nostra trobada, una testimoni revelarà una història fascinant i única sobre els impostors actuals.

Participació gratuïta amb inscripció prèvia.