El 30 de setembre a les 18:00 us convidem a la conferència ‘Els somnis en l’art’, que serà impartida pel professor Vidmantas Silyunas, doctor en Història de l'Art, Artista Emèrit de la Federació Russa, cap del departament de l'Escola-Estudi del Teatre d'Art de Moscú (MXAT) i cavaller de l'Ordre del Mèrit Civil.
La trobada es farà en línia, en rus, amb la traducció simultània al castellà.
La història dels somnis en l’art és increïblement rica i diversa. Des de l’Antic Testament, els somnis han estat considerats com a canals de la voluntat divina; n’hi ha prou de recordar els somnis profètics d’Abraham i de Josep.
Igualment impactants són les imatges mitològiques, que en passar de la tradició oral a la poesia es van carregar de nous significats. Així, la reina de Troia, Hècuba, somia que ha donat a llum una torxa encesa: un presagi del naixement d’un fill, el destí del qual portarà la destrucció de tota la ciutat.
Amb el temps, els somnis van anar adquirint la forma d’un gènere literari propi. Un dels primers exemples és el ‘Comentari al somni d’Escipió’ de Ciceró, en el qual el somni es converteix en un instrument de reflexió filosòfica i guia moral.
Durant el Renaixement, aquest gènere adquireix un matís utòpic a la novel·la de Francesco Colonna, ‘El somni de Polífilo’, publicada a finals del segle XV, on el somni es converteix en una experiència rica i complexa, tant simbòlica com estètica.
Mig segle després, Santa Teresa d’Àvila relata les seves visions divines en somnis, a través dels quals percebia l’amor de Déu, demostrant que els somnis poden ser no només una experiència artística, sinó també una vivència profundament espiritual.
Els somnis ocupen un lloc destacat en l’obra dels romàntics europeus i russos. Així, a la novel·la en vers de Pushkin ‘Eugeni Oneguin’, Tatiana “somia un meravellós somni”, mentre que en l’obra d’Ivan Gonxaróv, el somni del protagonista de ‘Oblomov’ adquireix un paper fonamental per revelar el seu món interior. Ja al segle XX, Mijaíl Bulgàkov experimenta amb la forma, dividint el seu drama ‘La fugida’, no en actes, sinó en somnis, convertint-los en el fil conductor de la narració i creant una estructura dramàtica única.
Al llarg de la història de l’art, els somnis han inspirat un nombre infinit d’obres memorables. Entre elles destaquen ‘El somni de Felip II’, del Greco, el cèlebre gravat de Goya ‘El somni de la raó produeix monstres’, l’inquietant ‘El malson’, de J. H. Füssli i els sensuals estats de somni eròtics de Pierre-Narcisse Guérin.
Les visions oníriques també es reflecteixen en els llenços de Giotto i Rafael, en les obres de Salvador Dalí i de Picasso, així com en les pintures d’artistes russos dels segles XIX i XX com Perov o Petrov-Vodkin. Totes elles posen de manifest la riquesa i la diversitat de les imatges del somni i de les seves diverses interpretacions artístiques.
Beethoven va assegurar que la melodia de la seva sonata ‘Clar de lluna’ li va arribar en somnis, igual que Paul McCartney va confessar haver escoltat en un somni la de ‘Yesterday’. Les imatges dels qui dormen abunden a l’escultura i al cinema —gairebé impossibles de comptar—, i cadascuna ofereix, al seu manera, una mirada única a l’enigmàtic món del somni.
Al llarg de la nostra conferència parlarem sobre els somnis i els factors que els influeixen: les nostres idees “diürnes” o desitjos ocults, el nostre estat de salut o les experiències que hem viscut. A l’Edat Mitjana, la gent intentava descobrir si els somnis eren enviats per Déu o pel diable; amb el temps, la interpretació dels somnis va evolucionar, des dels antics oracles fins a les teories de Freud i Jung, i avui continua sent un tema d’estudi i reflexió.
Tot això ho abordarem a la conferència del professor Silyunas.
Participació gratuïta amb inscripció prèvia.
