Vladimir Nabókov ha admès repetidament que no té sentit per a la música. La forma d'interacció que va trobar com a substitut de la música és “la solució de problemes d'escacs”. La minuciositat d'un joc d'escacs és similar a la infinitat de combinacions verbals, gràfiques i sonors que fa servir l'autor. És per això que qualsevol pensament, qualsevol record a la novel·la Ada de Nabókov està revestit d'una sèrie de símbols.

El 15 de setembre a les 18:00 us convidem a la conferència en línia “Enciclopèdia de la cultura russa i europea: la novel·la Ada de Vladimir Nabókov”, que serà impartida per la candidata a ciències filològiques Nina Shcherbak.

La novel·la de Vladimir Nabókov Ada (Ada or Ardour, А Family Chronicle) és una de les últimes obres escrites per l'autor a Suïssa. És una història d'amor apassionat, la història d'Adam i Eva, la història d'una família noble russa, explicada en el context de la vida d'un país inexistent. La primera frase de la novel·la -“Totes les famílies infelices s'assemblen les unes a les altres, però cada família feliç ho és a la seva manera”- alhora repeteix i contradiu la primera frase de la novel·la de Lev Tolstoi Anna Karenina.

Les obres de l'escriptor i traductor Vladimir Nabókov van estar entre les més llegides i ressenyades a la literatura russa a les dècades de 1920 i 1930. Nabókov va néixer el 1899 en una família noble privilegiada a Sant Petersburg. El futur escriptor va estudiar a l'Escola Tenishevsky i després va ingressar a la Universitat de Cambridge. De 1940 a 1958, Nabókov va viure i treballar als Estats Units, deixant empremta a la història de la literatura americana. El 1955, l'editorial parisenca Olympia Press va publicar la novel·la Lolita, que amb el temps es va convertir en un bestseller mundial. La novel·la de Nabókov Ada és la més gran i significativa de les novel·les de l'escriptor. Escrita en forma de crònica familiar, l'obra abasta un segle i mig i ens presenta potser la història d'amor més extraordinària mai escrita en qualsevol idioma.

‍Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes de televisió científics, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.

La conferència es durà a terme com a part de la celebració del 300è aniversari de la primera universitat a Rússia.