13 de gener
Impressionisme rus. Valentín Serov
Conferència en línia de Nina Shcherbak
13 de gener
Impressionisme rus. Valentín Serov
Conferència en línia de Nina Shcherbak
13 de gener
Horaris:
18.00 – 19.00
Telèfon:
+34 605 82 82 10
Direcció:
Carrer de Josep Anselm Clavé, 31,
08002 Barcelona
INSCRIPCIÓ

El 13 de gener a les 18:00 hores la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburg us conviden a la conferència ‘Impressionisme rus. Valentín Serov’, que serà impartida per la candidata en ciències filològiques Nina Shcherbak

La conferència es realitzarà en línia, en rus i amb traducció simultània al castellà.

Valentín Serov és considerat en gran mesura l’últim impressionista rus. Va ser un dels retratistes més destacats de finals del segle XIX.

Serov és especialment reconegut com a mestre dels retrats psicològics, però el seu talent no es limitava a això: també va crear il·lustracions per a llibres històrics i cartells per a les revolucionàries temporades dels “Ballets Russos” de Serguei Diàguilev. A les seves obres mostrava un ampli ventall d’estils, que anava de l’impressionisme al modernisme.

“La nena amb préssecs” és considerada l’obra més famosa de Serov. El quadre fascina per la seva vitalitat i frescor, sobre les quals va escriure l’historiador d’art Ígor Grabár: «Mai no havíem vist en un quadre ni un aire així, ni una llum així, ni aquesta calidesa vibrant, gairebé palpable, de la vida».

Serov va estudiar amb Ilia Repin i solia freqüentar el mecenes Savva Mamontov. Per al quadre va posar Vera Mamontova, la filla d’11 anys de l’amfitrió. Els investigadors consideren “La nena amb préssecs” una de les obres mestres de l’impressionisme rus. El rostre de la nena està acuradament detallat, mentre que la roba, les estovalles  i el fons es representen amb amplis pinzellades; destaca especialment el paisatge visible a través de la finestra. Serov va utilitzar tons purs, aplicant-los de manera superposada per captar amb precisió els matisos del mobiliari i dels objectes.

Una altra obra impressionista de Serov, “Jove il·luminada pel sol”, va ser una de les preferides del propi artista. Per a ella va posar la seva cosina, Maria Simonóvich. Serov demanava a la jove model que es mantingués immòbil al jardí i que pensés en alguna cosa agradable. La pintura va ser adquirida gairebé immediatament per Pàvel Tretiakov per una suma considerable i, poc després, es va exposar amb una placa que indicava “Propietat de Tretiakov”. El propi Serov considerava aquesta obra el cim de la seva mestria.

Valentín Serov era un home reservat i de caràcter ombrívol; a més, no buscava embellir la realitat ni lloar els seus clients. Al retrat de l’esposa del col·leccionista Petr Botkín, titulat per ell “La dama avorrida”, va situar amb ironia al centre no la senyora, sinó la seva diminuta gosseta, deixant deliberadament el fons buit i emprant els colors groc, blau i negre per transmetre la sensació de solitud. De manera igualment innovadora va ser el seu retrat de Nicolau II, en què l’emperador apareix amb vestimenta quotidiana, sense atributs de poder, realitzat amb amplis pinzellades i sobre un fons nu, ressaltant així la dimensió humana del monarca.

Serov sentia un afecte especial per la Rússia rural i pels rostres de la gent senzilla, com s’aprecia en obres com “Dona amb cavall”, pintada al natural en ple fred. També va realitzar retrats de ballarines per als cartells dels “Ballets Russos”. En el seu treball amb Anna Pávlova, va aconseguir capturar la lleugeresa i allò efímer del ball, representant la ballarina a mida natural amb guix sobre llenç, cosa que va despertar l’admiració tant del públic com dels seus col·legues. Lavrenti Nóvikov, participant de les famoses temporades de Diàguilev, recordava: «El retrat de Pávlova fet per Serov va generar més comentaris a la premsa que la pròpia Pávlova».

La ponent

Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes científics de televisió, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.

Participació gratuïta amb inscripció prèvia.

13 de gener
INSCRIPCIÓ