El 3 de març a les 18:00 hores la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburg us conviden a la conferència ‘Impressionistes i avantguardistes russos en l’escena internacional: Pasternak, Grabar, Ekster i el ‘Saló Delaunay’, que serà impartida per la candidata en ciències filològiques Nina Shcherbak.
La conferència es realitzarà en línia, en rus i amb traducció simultània al castellà.
A la tardor de 1888, el pintor Leonid Pasternak va arribar a Moscou i va començar a treballar en un gran llenç titulat ‘Notícies de la pàtria’, concebut per a una exposició itinerant. L’obra li va proporcionar un èxit notable: el col·leccionista Pável Tretiakov la va adquirir gairebé acabada de baixar del cavallet, fet que va fer que el nom de Pasternak es difongués àmpliament en els cercles artístics.
El 1889 l’artista es va casar amb la pianista Rosalia Kaufman, que fins aleshores havia exercit com a professora de piano. Aquells anys van suposar una etapa de plena consolidació professional: Pasternak va participar activament en les exposicions anuals dels itinerants, es va incorporar al cercle de l’associació ‘Mir iskusstva’ (‘El món de l’art’) i, entre finals de la dècada de 1880 i principis de la de 1890, va exercir la docència a l’Escola de Belles Arts. El reconeixement del seu prestigi artístic va arribar el 1905, quan l’Acadèmia Imperial de les Arts li va concedir el títol d’acadèmic «per la seva notorietat».
Un esdeveniment important en la trajectòria de l’artista va ser el seu viatge a Anglaterra el 1907, on va ser convidat a realitzar el retrat de la filla d’un aristòcrata. Aquella estada li va oferir a Pasternak l’oportunitat poc habitual de contemplar de primera mà obres originals dels grans retratistes anglesos del segle XVIII. El contacte amb aquestes peces va ampliar de manera notable el seu horitzó artístic i va enriquir la seva sensibilitat pictòrica.
Ígor Grabar va seguir un camí diferent, però no menys significatiu. A diferència del seu germà gran, Vladímir —que es va fer famós com a jurista—, ell va decidir dedicar-se plenament a l’art. Ja a Moscou va assistir a classes de dibuix impartides per la Societat de Belles Arts de la ciutat i, el 1895, va iniciar la seva formació al taller d’Ilià Repin.
El seu afany per acostar-se a l’experiència artística europea el va portar, el 1896, a Múnic, on es va inscriure en una escola-taller privada. D’aquest període daten obres com ‘Dama amb gos’ i ‘Dama al costat del piano’ (ambdues de 1899), que reflecteixen la consolidació del seu estil personal i la formació de la seva veu artística pròpia.
En tornar a Rússia el 1901, Grabar també es va incorporar a l’associació ‘Mir iskusstva’, on va presentar els seus paisatges i natures mortes. Al costat de la pintura, la recerca i la tasca divulgativa es van convertir en eixos fonamentals de la seva trajectòria, consolidant el paper singular de l’artista en la vida cultural dels primers anys del segle XX.
Mentrestant, els llaços artístics entre Rússia i Europa s’estrenyien cada cop més. L’última primavera a París abans de la guerra va estar plena d’esdeveniments. L’1 de març de 1914 es va inaugurar el Saló dels Independents, amb la participació d’Aleksandra Ekster, Oleksandr Archipenko, Marc Chagall i Kazimir Malévich. Els contemporanis destacaven l’extraordinària impressió que provocaven les obres de Robert Delaunay, fins al punt que l’exposició va passar a ser coneguda amb freqüència com el «Saló Delaunay».
La primavera de 1914 va convertir París en un bullidor de creativitat i rivalitat artística. Allà treballaven nombrosos joves pintors russos, entre els quals els ja esmentats Aleksandra Ekster i Oleksandr Archipenko, així com Anna Zherebtsova, Liubov Popova i Nadezhda Udaltsova. L’efervescència artística s’entrellaçava amb un inquietant pressentiment dels canvis històrics que s’acostaven, imprimint a les seves recerques una intensitat i una energia singulars.
La ponen
Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes científics de televisió, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.
Participació gratuïta amb inscripció prèvia.
