3 de decembre
Konstantín Paustovski: la intensitat commovedora de la literatura russa
Conferència en línia de Nina Shcherbak
3 de decembre
Konstantín Paustovski: la intensitat commovedora de la literatura russa
Conferència en línia de Nina Shcherbak
3 de decembre
Horaris:
18.00 —19.00
Telèfon:
+34 605 82 82 10
Direcció:
Carrer de Josep Anselm Clavé, 31,
08002 Barcelona
INSCRIPCIÓ

El 3 de decembre a les 18:00 la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburg us conviden a la conferència «Konstantín Paustovski: la intensitat commovedora de la literatura russa», que serà impartida per la candidata en ciències filològiques Nina Shcherbak. 

La conferència es realitzarà en línia, en rus i amb traducció simultània al castellà.

L’obra de Konstantín Paustovski ha estat traduïda a nombroses llengües i ha assolit una àmplia difusió internacional. A la segona meitat del segle XX, les seves novel·les curtes i els seus relats es van incorporar als programes de literatura de les escoles soviètiques, on es van convertir en un referent de la prosa lírica i de la descripció de la natura. Al llarg de la seva trajectòria, l’escriptor va ser nominat en quatre oportunitats al Premi Nobel de Literatura.

Per endinsar-se en els orígens i l’evolució del seu univers literari, és imprescindible acostar-se a la seva obra autobiogràfica Història d’una vida, un ambiciós cicle narratiu format per sis llibres, agrupats en dos volums. El primer, Els anys llunyans, evoca la infantesa de l’autor i els records que van marcar els seus primers anys de vida.

Entre les figures familiars que poblen aquestes pàgines, destaca especialment la de la seva àvia materna, Vikentia Ivànovna, una dona d’origen polonès i de fe catòlica fervent, que va ocupar un lloc molt especial en els records de l’escriptor.

Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Paustovski es va traslladar a Moscou per reunir-se amb la seva mare, la seva germana i el seu germà. Allà va reprendre els estudis a la Universitat de Moscou, però ben aviat es va veure obligat a interrompre’ls per incorporar-se al món laboral.

Al llarg de la dècada de 1930, va compaginar l’escriptura amb una intensa activitat periodística. Va col·laborar amb el diari Pravda i amb les revistes 30 dies i Els nostres èxits, on va publicar impressions i reflexions sobre els indrets que havia visitat. Els nombrosos viatges d’aquells anys van esdevenir una font d’inspiració tant per a la seva obra literària com per a les seves cròniques de viatge. L’any 1930, la revista 30 dies va publicar per primera vegada tres textos seus d’aquest gènere: Conversa sobre els peixos, A la recerca de les plantes i La zona del foc blau.

La trajectòria vital i literària de Konstantín Paustovski va estar estretament vinculada a la regió de Meixora. Des del 1930, i fins a començaments de la dècada de 1950, va passar llargues temporades a Solotxa, una petita localitat prop de Riazan, envoltada pels extensos boscos de Meixora.

El 1931 va tornar per segona vegada a Livni, una ciutat situada a la província d’Oriol. Temps després, l’escriptor evocaria aquella estada amb una nostàlgia especial: «Sovint recordo Livni <…>, el riu Býstraya Sosná, els nois de la ciutat, que semblaven ser pertot arreu, i el jardí públic, xafogós a l’estiu, on escrivia el meu primer llibre de gran abast en una glorieta vella i atrotinada <…>».

Livni va ser també l’escenari d’una profunda transformació personal i artística. En aquell moment decisiu de la seva vida, Paustovski es va replantejar el sentit de la seva vocació literària i hi va trobar l’impuls necessari per emprendre una nova etapa creativa.

Durant la dècada de 1950, Konstantín Paustovski va repartir el seu temps entre Moscou i Tarussa, una petita localitat situada a la riba del riu Okà. Un dels seus contemporanis el va descriure amb aquestes paraules:

«Era un home baix d’estatura, corpulent i d’espatlles amples. Tot un “Homo quadratus”. Tenia uns ulls bonics, intel·ligents i afectuosos, i un somriure igualment captivador. Parlava a poc a poc, amb serenitat i reflexió».

Marina Tarkóvskaia, que només va tenir ocasió de veure’l una vegada, també va conservar un record molt particular de la seva personalitat:

«Paustovski era un home callat i reservat, amb aquella discreció tan atractiva que sovint revela una gran riquesa interior».

Durant aquella mateixa dècada, l’escriptor va participar en l’elaboració de diverses antologies col·lectives de caràcter democràtic, publicades en el context del període conegut com el Desglaç, una etapa d’obertura cultural que es va iniciar després de la mort de Stalin.

Valeri Drujinski, que va treballar com a secretari literari de Paustovski entre 1965 i 1968, ens ofereix a les seves memòries un testimoni especialment revelador sobre la personalitat i la integritat de l’escriptor. Al llibre Paustovski, tal com el recordo, evoca la seva actitud durant els anys de fervent exaltació del culte a Stalin:

«És sorprenent que Paustovski aconseguís travessar aquella època de glorificació desenfrenada de Stalin sense dedicar ni una sola línia a qui era anomenat el “líder de tots els temps i de tots els pobles”. Tampoc no va ingressar mai al Partit ni va signar cap carta o declaració destinada a condemnar o assenyalar públicament ningú. Va lluitar amb totes les seves forces per preservar la seva manera de ser i, així, va aconseguir mantenir-se fidel a si mateix».


La ponent

Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes científics de televisió, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.

Participació gratuïta amb inscripció prèvia.

3 de decembre
INSCRIPCIÓ