El 18 de setembre a les 18:00 hores, la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburg us conviden a la conferència «Korovin. L’impressionisme rus en la pintura», que serà impartida per Nina Shcherbak, candidata en ciències filològiques.
La conferència es durà a terme en línia, en rus i amb traducció simultània al castellà.
Impressionisme rus
L’impressionisme de l’escola russa té una marcada identitat nacional i es diferencia clarament de la variant clàssica que va sorgir a França al segle XIX. Tanmateix, en la pintura dels “impresionistes russos”, de la mateixa manera que en la dels seus predecessors francesos, es valora l’atenció a l’objecte, la materialitat i l’intent de capturar la fugacitat del moment. En aquest sentit, l’impressionisme rus també va resultar revolucionari i inspirador.
L’impressionisme rus va sorgir en un context de “desenvolupament accelerat”, cosa que va provocar la barreja de diferents tradicions artístiques. Es caracteritza per una gran densitat de significat, a vegades fins i tot certa pesadesa, i per una dinàmica més continguda que la de l’impressionisme francès. D’això sorgeix un peculiar matís “pagesí”, el culte a l’estudi i una proximitat al realisme. Mentre que els mestres francesos buscaven captar la impressió del món exterior, els artistes russos van introduir en les seves obres la primacia de l’experiència personal i de l’estat interior.
La naturalesa d’estudi i la lleugera sensació d’incompletesa donaven a les obres dels artistes russos un aire particular de vitalitat. L’absència de la marcada dinamització pròpia de l’art francès genera un ritme artístic diferent: més serè i contemplatiu.
Konstantín Korovin
Konstantín Korovin va ser un dels mestres més brillants de l’impressionisme rus, pintor, escenògraf i docent, el seu art combinava les tradicions de l’escola nacional amb les exploracions europees. El talent de Korovin destaca per la lleugeresa, la sensibilitat i la capacitat de capturar l’alè de la vida, des dels paisatges del nord fins a les llums dels bulevards parisencs.
Va dissenyar el pavelló “Extrem Nord”, construït segons el seu projecte per a l’Exposició Nacional Russa a Nizhni Nóvgorod. També va participar en l’ambientació artística del pavelló rus a l’Exposició Universal de París (1900), on va destacar tant com a arquitecte com a dissenyador. També se’l coneixia per la seva tasca com a escenògraf; n’hi ha prou de recordar el seu esbós del vestuari del príncep Ígor per a la posada en escena de l’òpera homònima d’Aleksandr Borodín al Teatre Mariinski.
París va ocupar un lloc especial en l’obra de l’artista. Influït pels impressionistes francesos, Korovin va reflectir en la seva pintura els paisatges de la ciutat en els quals va aconseguir capturar l’essència de la capital francesa: els seus despertars matinals i, sobretot, les hores del capvespre, quan els carrers i els bulevards s’il·luminaven amb la llum de la ciutat («París. Bulevard dels Caputxins», 1902, 1906 i 1911; «París al matí», 1906).
Durant la seva estada a França, Korovin es va interessar pel simbolisme; en tornar a Rússia, va assistir a les conferències de l’estètic Modest Durnov i va establir relació amb el poeta Konstantín Balmont. D’aquest període són les obres «Idil·li del Nord» (1892) i «La Musa» (de la dècada de 1890).
A partir de 1901, Korovin va ensenyar juntament amb Valentín Serov a l’Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou. Entre els seus alumnes s’hi trobaven futurs mestres de l’art rus, com A. M. Geràsimov, N. P. Krímov, A. V. Kuprín, I. I. Mashkov i S. G. Nikíforov, així com el pedagog, escriptor i estudiós del patrimoni local Serguei Volkov.
Durant la Primera Guerra Mundial, Konstantín Korovin va exercir com a consultor de camuflatge a l’Estat Major de l’exèrcit rus. Durant dècades, va participar de manera activa en exposicions de grups artístics molt diversos, inclosos els ambulants (els peredvízhniki).
La ponent
Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Nina Shcherbak també és autora de programes científics de televisió, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.
Participació gratuïta amb inscripció prèvia.
