Què tenen en comú el cèlebre escriptor rus Vladimir Nabókov, nominat al Premi Nobel de Literatura quatre anys seguits, i un dels clàssics més influents de la literatura brasilera, Joaquim Machado d'Assis? Tots dos van recórrer a les seves obres a la imatge del narrador, o millor dit, el “narrador poc fiable”, segons la tipologia del narrador, introduïda per Wayne Booth a la monografia “La retòrica de la ficció”.

Cal destacar que tots dos autors han utilitzat una gran quantitat de tipus de narradors-protagonistes en les obres del gènere novel·lesc. Aquesta estratègia retòrica va ser inventada per tal no només d’encaminar, sinó també de confondre o fins i tot de desorientar el lector sobre la imatge del narrador i estructura narrativa del text.

El 28 juliol a les 18:00 hores us convidem a la conferència en línia “La imatge del narrador a la prosa de Vladimir Nabókov i Joaquim Machado d'Assis”, que serà impartida per Andrey Zhukov, professor associat del Departament d'Història de la Literatura Estrangera a la Universitat de Sant Petersburg.

Les obres de l'escriptor i traductor Vladimir Nabókov van estar entre les més llegides i ressenyades a la literatura russa a les dècades de 1920 i 1930. Nabókov va néixer el 1899 en una família noble privilegiada a Sant Petersburg. El futur escriptor va estudiar a l'Escola Tenishevsky i després va ingressar a la Universitat de Cambridge. De 1940 a 1958, Nabókov va viure i treballar als Estats Units, deixant empremta a la història de la

literatura americana. El 1955, l'editorial parisenca Olympia Press va publicar la novel·la Lolita, que amb el temps es va convertir en un bestseller mundial. Els llibres de Nabókov són increïblement populars actualment: es creen pel·lícules basades en les seves novel·les, mentre que la biografia multifacètica i sorprenent del mateix escriptor no deixa d'entusiasmar els curiosos crítics fins avui.

Clàssic de la literatura brasilera Joaquim Machado d’Assis és autor de 9 novel·les, 200 contes, 9 obres de teatre i 5 poemaris. La més cèlebre de les seves novel·les és “Memòries Pòstumes de Brás Cubas” (1881), escrita l'any de l'abolició de l'esclavatge al Brasil. És difícil imaginar la prosa llatinoamericana sense obres de l'escriptor com “Apuntes póstumos…”, “Quincas Borba”, “Dom Casmurro”, “Esaú i Jacob” i “Memorial d'Aires”, novel·les que han esdevingut veritables estudis psicològics.