El 10 de març a les 18:00 la Fundació Cultural «CdR a Barcelona» i la Universitat Estatal de Sant Petersburg us conviden a la conferència ‘L’empremta espanyola a Sant Petersburg’, que serà impartida per Evguenia Pomirchaya, filòloga romanista, professora d’espanyol i traductora.
La trobada es realitzarà en línia, en castellà i amb traducció simultània al rus.
En parlar dels vincles històrics i culturals entre Rússia i Espanya solem evocar la riquesa dels motius espanyols en la cultura russa — un tema al qual s’han dedicat centenars de llibres i estudis acadèmics. Tanmateix, amb molta menys freqüència pensem en les trajectòries dels nombrosos espanyols que van servir Rússia i que van deixar una empremta realment notable en la història i en la vida cultural d’aquest país.
Potser el llegat més conegut per a les generacions futures continua sent el de l’eminent enginyer Agustín de Betancourt, que va participar en la construcció de la catedral de Sant Isaac i de la Columna d’Alexandre, del Manège de Moscou, de la Fira de Nijni Nóvgorod i de desenes d’altres obres repartides per tota Rússia.
En reconeixement als seus mèrits excepcionals al servei del país, les restes de Betancourt van ser traslladades a la necròpoli de la Llàurea d’Alexandre Nevski, on avui reposen juntament amb les de Mijaíl Lomonósov, Denís Fonvizin, Andréi Voronijin i Giacomo Quarenghi.
La vida d’un altre destacat espanyol, l’almirall José de Ribas, va estar marcada per esdeveniments fascinants —des del segrest de la suposada princesa Tarakánova fins a la seva participació en la conspiració contra l’emperador Pau I— i ben bé podria haver servit com a trama per a una emocionant novel·la d’intriga. La seva besneta, Yekaterina Dolgorúkova, arribaria més tard a ser esposa morganàtica de l’emperador Alexandre II.
En l’època de Caterina la Gran, a Sant Petersburg va destacar el compositor Vicente Martín y Soler, sobrenomenat “el Mozart valencià”, que, per encàrrec de la cort imperial, va crear l’òpera satírica ‘El tristament famós heroi Kosométovich’, amb un llibret escrit per la mateixa Caterina II. Més endavant, tant ell com José de Ribas es van convertir en personatges de la cèlebre obra ‘Don Juan’ de Lord Byron.
L’època d’Alexandre I està marcada per la història del denominat “regiment espanyol”, la guàrdia personal de l’emperadriu vídua Maria Fiódorovna Romanova, que va brodar personalment el seu estendard. Després de la mort d’Alexandre I, el cèlebre guitarrista espanyol Fernando Sor va compondre la marxa fúnebre per a la cerimònia del seu enterrament. D’altra banda, el Teatre Bolxoi de Moscou, reconstruït després d’un devastador incendi, va ser reinaugurat amb el ballet de Sor ‘Cendrillon’ (‘La Ventafocs’).
L’escriptor i diplomàtic espanyol Juan Valera, integrant de la missió del llegendari duc de Llíria a Sant Petersburg entre 1856 i 1857, va deixar un dels testimonis més valuosos d’aquella època: el seu diari ‘Cartes des de Rússia’.
Fent referència a l’època soviètica, cal recordar que el 1937, entre els milers de “nens espanyols” que van arribar a l’URSS, s’hi trobaven Ángel Gutiérrez i Carmen Orive-Abad. Ángel va arribar a participar en pel·lícules com ‘¡Salutacions, Maria!’ del director Iósif Kheifets i ‘El mirall’ d’Andréi Tarkovski, mentre que Carmen va passar a la història com a mare de Valeri Jarlámov, davanter de la selecció soviètica d’hoquei sobre gel, cèlebre com “La Llegenda nº 17”.
Aquests i molts altres “espanyols russos” seran els protagonistes de la nostra trobada.
Sobre la ponent
Evguenia Pomirchaya es va graduar al Departament d’Espanyol de la Facultat de Filologia de la Universitat Estatal de Sant Petersburg i compta amb més de vint anys d’experiència com a intèrpret per a delegacions d’alt nivell d’Espanya i Amèrica Llatina, havent traduït per als presidents de Xile, Colòmbia i l’Argentina, per a l’aleshores Príncep d’Astúries (actualment Rei d’Espanya, Felip VI), així com per a caps de govern, ministres i ambaixadors.
Les seves recerques se centren en els vincles històrics i culturals entre Rússia i Espanya. Evguenia Pomirchaya ha publicat nombrosos treballs a les principals revistes filològiques de Rússia i Espanya i ha presentat comunicacions en conferències internacionals.
Actualment treballa a l’Escola de Llengües i Traducció de la Universitat Estatal de Sant Petersburg, on imparteix conferències sobre les particularitats de la interpretació consecutiva en l’àmbit diplomàtic.
Participació gratuïta amb inscripció prèvia.
