3 de febrer
L’expressionisme de Leonid Andreiev: vida i literatura
Conferència en línia de Nina Shcherbak
3 de febrer
L’expressionisme de Leonid Andreiev: vida i literatura
Conferència en línia de Nina Shcherbak
3 de febrer
Horaris:
18.00 — 19.00
Telèfon:
+34 605 82 82 10
Direcció:
Carrer de Josep Anselm Clavé, 31,
08002 Barcelona
INSCRIPCIÓ

Andréiev no és un artista, però, tot i així, és un escriptor gairebé genial: en ell resideix el geni de tota la intelligentsia russa, el geni de la consciència col·lectiva. A més, Andréiev posseeix quelcom únic, inèdit en la intelligentsia russa: la capacitat de posar en contacte el col·lectiu amb la religió.
D. Merezhkovski

El 3 de febrer a les 18:00 hores la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburg us conviden a la conferència ‘L’expressionisme de Leonid Andreiev: vida i literatura’, que serà impartida per la candidata en ciències filològiques Nina Shcherbak

La conferència es realitzarà en línia, en rus i amb traducció simultània al castellà.

Leónid Andréiev va néixer a Oriol i, des de jove, se sentí atret per la filosofia de Schopenhauer. L’escriptor i dramaturg rus és considerat el precursor de l’expressionisme rus, en els seus principis estretament vinculat amb l’alemany.

La seva gran sensibilitat i la seva imaginació desbordant el portaren en més d’una ocasió a actes temeraris: als 17 anys, el jove Andréiev decidí posar a prova la seva força de voluntat tombant-se entre les vies just davant d’una locomotora en moviment.

Durant un temps, Andréiev va haver de passar gana. A Sant Petersburg va provar d’escriure els seus primers relats, però, segons recordava a les seves memòries, les redaccions els rebutjaven entre rialles. A Moscou, en canvi, segons les seves pròpies paraules, «la situació econòmica era millor: es podia comptar amb l’ajuda d’amics i del comitè».

El 1894, després d’un desengany amorós, Andréiev va intentar suïcidar-se, tot i que va sobreviure.

Signava els seus folletins amb el nom de James Lynch. El 1898, va publicar el seu primer relat, Bárgamot i Garáska, que, segons confessió del mateix autor, era un homenatge a Dickens.

El 1902, Andréiev es va casar amb Aleksandra Veligórskaya. Pocs dies abans del casament, va regalar a la seva promesa el primer volum dels seus relats, acompanyat d’una confessió profundament personal:

«La meva vida havia estat trista, i viure em feia por. […] La meva mort ja era a prop. I sé, ho sé amb tot el meu cos, tremolant de records, que la mà que ara guia la ploma hauria acabat a la tomba si no hagués arribat el teu amor, aquell amor que havia esperat tant de temps».

Gràcies al suport de Máxim Gorki, es va es va fer un gran tiratge el primer volum dels relats; per a aquell moment, ja s’havia definit amb claredat tant l’orientació de la seva escriptura com el seu estil literari.

El 1906, Andréiev es va veure obligat a traslladar-se a Alemanya, on va néixer el seu segon fill, Daniil. Al desembre d’aquell mateix any, la seva esposa va morir a causa d’una febre postpart. Després d’aquesta tragèdia, l’escriptor es va traslladar a Capri i hi va viure durant un temps al costat de Gorki.

El 1908 es va casar amb Anna Denisévich (Karnitskaya) i es va mudar a casa pròpia, que els finlandesos locals van anomenar ‘El castell del diable’ ('Pirulinna'). Durant aquest període, Andréiev es va dedicar intensament a l’escriptura de les seves obres dramàtiques.

Sentint que gaudia de bona salut i ple d’energia, es va interessar per la lectura de guies de viatge i llibres sobre l’Àfrica. Va rebre amb entusiasme l’esclat de la Primera Guerra Mundial, considerant la victòria sobre Alemanya una qüestió de vida o mort no només per a Rússia, sinó per a tota Europa.

Després de la separació de Finlàndia de Rússia, Andréiev es va trobar a l’exili. La seva obra reflecteix un marcat interès pel espiritualisme i la religió (Judas Iscariot), mentre que els relats El governador, Iván Ivánovich i l’obra de teatre Cap a les estrelles evidencien la seva simpatia per la revolució. 

A partir del 1956, les obres seleccionades de l’escriptor es reediten de manera regular a l’URSS.


La ponent

Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes científics de televisió, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.

Participació gratuïta amb inscripció prèvia.

3 de febrer
INSCRIPCIÓ