El 22 d’octubre a les 18:00, la Fundació Cultural «CdR en Barcelona» i la Universitat Estatal de Sant Petersburg us conviden a la conferència «L’ortoèpia en l’obra de Liudmila Verbitskaya: quan la ciència es converteix en la veu de l’escola de Sant Petersburg».

La conferència anirà a càrrec de Svetlana Olegovna Tananayko, doctora en Filologia i professora associada del Departament de Fonètica i Metodologia de l’Ensenyament de Llengües Estrangeres de la Universitat Estatal de Sant Petersburg.

La trobada tindrà lloc en línia, en rus, amb traducció simultània al castellà.

Liudmila Alekseevna Verbitskaya (1936–2019) ocupa un lloc destacat en la història de la filologia russa, principalment per les seves investigacions sobre la norma de pronunciació del rus. Els seus treballs sobre ortoèpia van establir les bases d’una nova línia d’investigació lingüística i van marcar durant dècades l’enfocament de l’estudi i la descripció de la pronunciació normativa.

Una de les principals aportacions de Verbitskaya va ser l’elaboració d’un aparell terminològic que fins aleshores no estava clarament definit. Va establir una distinció entre l’ortoèpia, entesa en sentit estricte com l’elecció dels fonemes i la posició de l’accent, i l’ortofonia, és a dir, l’àmbit de realització d’aquests fonemes en la parla. Aquesta distinció va permetre entendre que la norma de pronunciació no es limita a l’aplicació mecànica d’un conjunt de regles.

Com assenyalava la mateixa Verbitskaya, les desviacions ortoèpiques són poc freqüents, però poden tenir conseqüències importants, mentre que els errors ortofònics recurrents poden «dificultar considerablement la percepció del missatge en el seu conjunt, la del text». D’aquesta manera, va posar de manifest que la correcció de la pronunciació no és únicament una qüestió de «cultura de la parla», sinó també una condició necessària per a una comunicació eficaç.

La seva monografia fonamental, La ortoèpia russa (1976), va ser fruit d’una àmplia recerca fonètico-experimental en què la norma no s’establia de manera teòrica, sinó a partir de l’anàlisi d’espectrogrames i oscil·logrames de mostres de parla real corresponents a parlants de diferents generacions i a diversos estils de parla. Verbitskaya va estudiar les variants de pronunciació en funció del tipus de parla, l’edat del parlant i l’entorn social, i va demostrar que la norma no és estàtica, sinó dinàmica i variable.

Un lloc especialment destacat en el llegat de Verbitskaya correspon a la seva tasca de divulgació científica. El seu llibre ¡Parlem correctament! (1993), reeditat en nombroses ocasions, i el diccionari de referència elaborat a partir d’aquest es van convertir en obres de consulta habituals per a periodistes, locutors, professors i, en general, per a totes aquelles persones preocupades per l’ús correcte de la llengua. El títol del llibre es va convertir en una autèntica referència i va donar nom a tota una sèrie de publicacions dedicades a les dificultats de la pronunciació i l’accentuació en rus.

Verbitskaya no es va limitar a descriure i fixar la norma: també va contribuir a formar una cultura de la parla, fent arribar els seus coneixements a un públic ampli. Les seves recomanacions van influir també, en bona mesura, en els estàndards de pronunciació del discurs públic dels alts càrrecs de l’Estat i de la intel·lectualitat de Sant Petersburg.

Les idees de Verbitskaya conserven plenament la seva vigència. Les seves investigacions van demostrar que l’ortoèpia no és un conjunt de prohibicions, sinó un sistema viu i dinàmic en què es reflecteixen tant la història de la llengua com l’evolució dels seus parlants.

‍

Sobre el ponent

La recerca de Svetlana Tananayko se centra en un ampli ventall de qüestions relacionades amb la fonètica experimental i aplicada, entre les quals hi ha l’anàlisi acústica i perceptiva de la parla russa, la fonètica de la parla espontània i quasi-espontània, els estudis de corpus, la interferència fonètica entre llengües i les característiques articulatòries de les unitats fonètiques de la parla.

Entre les seves principals línies de recerca hi ha l’estudi de les seqüències de sons que es produeixen en l’elisió de vocals, les modificacions dels trets fonològicament rellevants de les consonants i les particularitats de les consonants palatalitzades en la llengua russa.

Svetlana Tananayko és professora associada del Departament de Fonètica de la Facultat de Filologia de la Universitat Estatal de Sant Petersburg i autora de més de 90 publicacions científiques. La seva trajectòria investigadora inclou treballs sobre la fonètica de les bylina russes del nord, el corpus de parla espontània russa CORUSS, les característiques perceptives dels sons del rus i els processos de coarticulació.

Una part significativa de la seva recerca se centra en la interferència fonètica interlingüística, amb especial atenció als errors en la pronunciació de les consonants russes, la distribució de les pauses en la parla dels estrangers en rus i la influència del sistema fonètic de la llengua materna en la percepció dels sons d’una llengua estrangera.

Una de les principals línies de la seva recerca és l’estudi de la norma de pronunciació del rus contemporani, la seva evolució i els factors que expliquen les seves transformacions.

Els resultats de les seves investigacions s’apliquen en àmbits com l’ensenyament del rus com a llengua estrangera, les tecnologies de la parla i la comunicació intercultural. Svetlana Tananayko  publica regularment en revistes indexades a Scopus i Web of Science, participa en congressos científics nacionals i internacionals i col·labora en l’organització de trobades acadèmiques. La seva recerca constitueix una aportació rellevant al desenvolupament de la fonètica experimental, la lingüística de corpus i la teoria de la interferència interlingüística.

‍

Participació gratuïta amb inscripció prèvia.