El 17 juliol a les 18:00 us convidem a la conferència ‘Luis Buñuel – un director per a tots els temps’. La conferència serà impartida pel professor Vidmantas Silyunas, doctor en Història de l'Art, Artista Emèrit de la Federació Russa, cap del departament de l'Escola-Estudi del Teatre d'Art de Moscú (MXAT) i cavaller de l'Ordre del Mèrit Civil.

La trobada es farà en línia, en rus, amb la traducció simultània al castellà.

El llegendari director de cinema espanyol Luis Buñuel (1900–1983) va ser un artista les pel·lícules del qual continuen sent tan vigents com inspiradores, fins i tot dècades després de la seva estrena.. Les seves obres encara fascinen, sorprenen i desperten un ventall d’emocions inesperats, convidant a reflexionar sobre qüestions agosarades i plenes de paradoxes.

Durant la projecció de ‘L’edat d’or’ a París, l’any 1930, algú va fer esclatar una granada a la sala i van llançar pintura contra la pantalla. Una reacció que reflecteix a la perfecció l’impacte i la commoció que les obres de Buñuel provocaven en el públic.

Luis Buñuel va rebre els premis més prestigiosos del cinema internacional, com la Palma d’Or a Cannes, el Lleó d’Or a Venècia, un Oscar i molts altres. Tot i això, malgrat el reconeixement mundial, mai no va deixar de ser un artista rebel, que desafiava les normes socials i trencava amb les tradicions, mantenint-se sempre com una figura provocadora dins del món del cinema.

Les seves pel·lícules van ser sovint motiu d’escàndol i provocació, cosa que no resulta sorprenent. Els personatges de Buñuel trenquen amb les normes establertes, es burlen dels valors socials i religiosos, i defensen amb fermesa les seves pròpies idees sobre allò que consideren realment valuós, tot i que de vegades siguin contradictòries, però sempre profundament personals.

Això es reflecteix de manera especialment clara en dues de les seves obres mestres: ‘Nazarín’ (1958) i’Viridiana’ (1961). Aquestes pel·lícules són alhora radicalment innovadores i continuen la tradició cultural espanyola que es remunta a Cervantes i al seu ‘Don Quixot’. En elles, la lluita entre la idea i la realitat, la fe i el cinisme, el somni i la vigília és sempre present. I és precisament en aquest enfrontament on neix el característic tragicòmic de Buñuel, on l’absurd esdevé una forma de veritat.

Fins i tot en l’última etapa de la seva carrera, Buñuel va mantenir la seva audàcia creativa i el seu estil únic. Pel·lícules com ‘El fantasma de la libertad’ (1974) sorprenen l’espectador amb la seva energia desbordant, humor grotesc, paradoxes i girs carnavalescos. Cada escena està cuidada al màxim, i cada pla es torna en una expressió estètica on la forma és tan important com el contingut. Tot això fa de Buñuel un artista veritablement contemporani: vigent, valent i atemporal.

Participació gratuïta amb inscripció prèvia.