A partir de l’1 d’octubre, la Fundació Cultural «CdR a Barcelona» i BUAT Gallery us conviden a visitar «Dins de la imatge», una exposició de litografies de Marc Chagall.

La mostra reuneix un conjunt d’obres gràfiques que formen part de la col·lecció de BUAT Gallery. El seu caràcter íntim respon a una elecció deliberada: no pretén recórrer la biografia de l’artista ni abastar la totalitat de la seva obra, sinó aturar-se en les pròpies peces, explorar com es construeixen les seves imatges i descobrir per què temes tan diversos poden formar part d’un mateix univers artístic.

A l’exposició conviuen escenes bíbliques, París, el circ, parelles d’enamorats i animals. Els diferents motius s’entrellacen i es transformen els uns en els altres. Un gall o un cavall poden adquirir en la composició tanta importància com una figura humana. La Torre Eiffel manté la seva silueta inconfundible, però la ciutat que l’envolta ja no respon a les lleis de la geografia real. Un personatge d’un relat antic apareix amb la mateixa naturalitat que una figura del món contemporani de Chagall.

Marc Chagall va viure entre diferents ciutats, llengües i cultures. En la seva obra, aquesta experiència no es tradueix en una successió ordenada d’etapes, sinó en la convivència de mons diversos. Vítebsk continua present en les seves obres parisenques; la tradició jueva dialoga amb la cultura artística francesa, i els temes bíblics conviuen amb el circ, les imatges de la ciutat i els records personals.

En l’obra de Chagall, la realitat apareix gairebé sempre transformada per la memòria. Per això, les relacions habituals entre els objectes s’alteren amb facilitat: canvia l’escala, l’espai perd estabilitat i conviuen elements i personatges que, en la realitat, podrien haver pertangut a èpoques i llocs diferents. En les seves obres, això no es percep com un recurs fantàstic afegit, sinó com a part de la pròpia lògica de la imatge.

El tema bíblic ocupa un lloc destacat en el conjunt d’obres presentat. Chagall hi va tornar al llarg de dècades, i el seu interès va molt més enllà de la il·lustració dels textos. Al centre hi ha sempre l’ésser humà, amb les seves pors, el seu dolor, la seva esperança i la seva solitud.

A Pleurs de Jérémie (La Bible), de 1956, la història del profeta es presenta sobretot a través de la seva experiència interior. El relat bíblic es converteix així en una vivència profundament humana i propera. Per aquest motiu, les obres de temàtica bíblica dialoguen de manera natural amb aquelles en què no hi ha cap referència religiosa explícita. En l’obra de Chagall, la història sagrada i l’experiència personal estan estretament unides.

París apareix en la seva obra d’una altra manera, però respon a la mateixa lògica. Els llocs reconeixibles i les referències arquitectòniques no converteixen la imatge en un paisatge urbà convencional. La Torre Eiffel, les cases, les persones, els animals i el color s’integren en una mateixa composició, en què el record adquireix una importància comparable a la de l’experiència directa.

El circ ocupa un lloc especial en l’obra de Chagall i constitueix un dels seus motius recurrents. La mateixa pista suposa una ruptura de l’ordre habitual: l’ésser humà s’eleva pels aires, l’animal es converteix en part de l’espectacle i allò festiu conviu amb allò inquietant. En l’univers artístic de Chagall, aquesta llibertat resulta natural. El circ no l’obliga a inventar una realitat diferent, perquè gairebé coincideix amb el món que l’artista crea sobre el paper i la tela.

Els animals tampoc no apareixen en aquestes obres com a simples elements secundaris. Un gall, un cavall, una cabra o un ocell poden compartir protagonisme amb l’ésser humà i aparèixer al seu costat com a personatges independents. De vegades evoquen records de la vida quotidiana; d’altres, adquireixen significats més complexos. Chagall, però, no necessita convertir cada figura en un símbol precís. El seu significat canvia d’una obra a una altra i es construeix també a partir de la relació amb les altres figures.

Una part important de l’exposició està dedicada a l’obra gràfica i al llibre d’artista, dos àmbits en què Chagall va treballar durant diverses dècades. En les seves obres gràfiques, els motius habituals adquireixen nous matisos: la línia i el color s’articulen d’una altra manera, mentre que la imatge es relaciona amb el text, el format de les pàgines i la seva successió. Aquesta pràctica va estar estretament vinculada a la cultura artística de la França del segle XX i al treball d’editors, impressors i tallers especialitzats.

La Fundació Cultural «CdR a Barcelona» ja havia examinat l’obra de Marc Chagall en el marc del cicle «L’art en l’emigració». La nova exposició reprèn aquest recorregut des d’una perspectiva diferent. La biografia continua sent un context necessari, però aquí són les pròpies obres les que ocupen el centre. A través d’elles podem descobrir com les experiències de diferents llocs i cultures es transformen i adquireixen una nova forma en l’univers artístic de Chagall.

BUAT Gallery

BUAT Gallery és una galeria de Barcelona especialitzada en art europeu dels segles XVI al XX. La seva activitat se centra en obres d’especial rellevància artística, històrica i cultural, amb una atenció especial a la seva atribució, procedència, estat de conservació i estudi científic. Cada peça compta amb documentació especialitzada, una presentació professional i un certificat d’autenticitat.

El nom BUAT prové d’una paraula escocesa que fa referència a un fanal de mà i que també s’utilitza per designar la lluna. Per a la galeria, aquesta imatge de la llum és una metàfora del mateix art: allò que ens permet descobrir, més enllà de la superfície d’allò quotidià, la bellesa, la memòria, el coneixement i una dimensió més profunda de les coses. BUAT no es limita a reunir i exposar obres d’art, sinó que també n’investiga la història, recupera els seus contextos culturals i les apropa a la mirada del públic contemporani.

‍

L’exposició es pot visitar de dilluns a divendres, de 16.30 a 20.30 h.

Adreça: Carrer de Josep Anselm Clavé, 31, 08002 Barcelona

Entrada gratuïta