Les relacions romàntiques de la gent comuna viuen només en els seus records, mentre que els amors dels poetes més brillants guanyen immortalitat a la història de la literatura, a les seves cartes i poemes.

El 15 de juny a les 18 hores us convidem a participar a la conferència en línia “Marina Tsvetáeva, Sergei Efron, Sofia Parnok: “Estima una altra. No, a altres. No, a tothom”, que es durà a terme dins del cicle de conferències “La historia de un amor”. L’autora i presentadora Anna Silyunas és crítica de teatre, historiadora d’art i directora de la fundació cultural “Casa de Rússia a Barcelona”.

Marina Tsvetáeva s'enamorava apassionadament i dolorosament d'homes i dones que existien a la realitat o només a la seva imaginació. Un heroi literari també podia convertir-se en objecte de passió. A Evgeniy Onegin i Tatiana, els protagonistes de la immortal novel·la en vers d'Alexander Pushkin, Tsvetáeva va dedicar un passatge complet a la seva obra “Mi Pushkin”, un assaig històric i literari i una declaració d'amor al gran poeta rus.

La crítica literària i coneguda poetessa de la seva època, Sofia Parnok, va ser la primera a la història de la literatura russa a declarar el dret de la dona a l'amor extraordinari. Parnok tenia vint-i-nou anys i Tsvetaeva només vint-i-dos quan es van conèixer i es van enamorar a primera vista. Marina estava casada amb Sergei Efron, l'home que estimava, i junts estaven criant la seva filla Ariadna. Efron va ser pacient i comprensiu amb els enamoraments de la seva esposa que sorgien al llarg del matrimoni i sempre esperava cavallerosament el seu retorn.

La relació de les poetes va durar un any i mig i va acabar dramàticament. Després de la seva separació, Tsvetáeva no volia saber res de la seva ex-amant i afirmava que va ser “el primer desastre a la seva vida”. Parnok guardava una fotografia de la jove Marina a la seva tauleta de nit per la resta de la seva vida.

La vida de Tsvetàeva, difícil, dramàtica, plena de cerques i pèrdues, va acabar tràgicament: es va penjar a la mateixa corda que li va donar Boris Pasternak, mentre l'ajudava a lligar les coses abans de la seva evacuació. “Mira que fort, fins i tot u es podria penjar amb aquesta corda, ¡definitivament serà útil a casa!”. El poeta no sabia que les paraules foren profètiques. El llegat de Marina Tsvietáieva –disset poemes, vuit obres de teatre, cinquanta obres en prosa, més de vuit-cents poemes i unes mil cartes– es converteixen en textos molt especials per a tots els que es relacionen amb la seva vida i els seus manuscrits.