El 5 de maig a les 18:00 hores la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburg us conviden a la conferència «Marina Tsvetàieva. «El relat de Sóniechka» i altres obres», que serà impartida per la candidata en ciències filològiques Nina Shcherbak. 

La conferència es realitzarà en línia, en rus i amb traducció simultània al castellà.

Marina Tsvetàieva era una poeta d’una intensitat interior extraordinària i d’una força poc comuna. La seva manera de percebre el món era radicalment personal: cada trobada, cada emoció esdevenien en el punt de partida d’una vivència íntima que portava fins a l’extrem, transformant sovint la realitat en un mite creat per ella mateixa. “Recreava” les persones, modelant-les segons com desitjava veure-les i sentir-les en aquell instant.

El seu aspecte i la seva manera de comportar-se estaven inseparablement lligats a aquesta aspiració interior cap a la construcció d’una imatge: austeritat, contenció, un esforç constant sobre si mateixa. Parlava amb rapidesa, com si no pogués seguir el ritme dels seus propis pensaments. La mateixa Tsvetàieva anomenava l’estat de la creació «arravatament», i aquest estat impregnava no només els seus poemes, sinó també la seva existència quotidiana.

Els contemporanis destacaven la naturalesa profundament contradictòria de la seva personalitat: d’una banda, la senzillesa, la modèstia i la contenció; de l’altra, un poderós impuls interior en què la feminitat i el do poètic es fonien en una sola força. La seva vida era una tensió permanent dels sentiments, una «gegantesca labor de pensament i emoció» que no s’interrompia ni per un instant. Vivia sobretot en el seu món interior, i semblava que la seva mirada no es dirigia cap a fora, sinó que es girava constantment cap a si mateixa.

L’amor, els afectes i les passions estaven per a ella inseparablement lligats a la creació. No podia existir sense un estat de fascinació, sense aquella tensió espiritual que nodria la seva poesia. Quan això desapareixia, desapareixia també la pròpia possibilitat de viure: per a Tsvetàieva, l’existència terrenal era inconcebible sense la poesia.

El seu destí va ser tràgic: la soledat, la incomprensió, la ruptura amb el món que l’envoltava, una necessitat constant d’amor i la impossibilitat d’aconseguir-lo. Vivia la injustícia amb una intensitat extrema, com si fos una ferida personal. Aquesta tensió interior, portada fins al límit, l’acompanyà fins al final dels seus dies.

A ‘El relat de Sóniechka’, una de les obres més estimades per la mateixa Tsvetàieva, es revela amb una força especial la seva capacitat per construir la imatge d’una persona a través del sentiment, a través d’un mite interior. «¡Sóniechka! M’agradaria que, després del meu relat, tots els homes s’enamoressin de tu, que totes les esposes tinguessin gelosia de tu, que tots els poetes patissin per tu…». Les paraules adreçades a la protagonista sonen com l’expressió d’aquella mateixa set d’amor, de reconeixement i de passió que travessa tota la vida i l’obra de la poeta.

La ponent

Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes científics de televisió, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.

Participació gratuïta amb inscripció prèvia.