29 d’Abril
Memento mori: per què ens serveix la consciència de la nostra pròpia mortalitat i si aquesta capacitat existeix en els animals?
Del cicle de conferències ‘L'ésser humà. Homo sapiens com a espècie biològica única’
29 d’Abril
Memento mori: per què ens serveix la consciència de la nostra pròpia mortalitat i si aquesta capacitat existeix en els animals?
Del cicle de conferències ‘L'ésser humà. Homo sapiens com a espècie biològica única’
29 d’Abril
Horaris:
18.00 – 19.00
Telèfon:
+34 691 15 39 83
Direcció:
Carrer de Josep Anselm Clavé, 31,
08002 Barcelona
INSCRIPCIÓ

“Memento mori” es tradueix del llatí com “recorda que moriràs”. Des de temps immemorials grans filòsofs i savis han parlat de la importància de reflexionar sobre la fugacitat de la vida i la grandesa del temps. Això no només és un recordatori sinistre, sinó també una invitació a pensar sobre el significat de l'existència. Però ¿entenen els animals que res és etern en aquest món?

El 29 d’abril a les 18:00, us convidem a la conferència en línia ‘Memento mori: per què ens serveix la consciència de la nostra pròpia mortalitat i si aquesta capacitat existeix en els animals?’, que anirà a càrrec de Daria Podvigina, candidata en ciències psicològiques.

La capacitat de comprendre la finitud de la nostra vida i la dels altres sempre s'ha considerat una característica exclusivament humana. No obstant això, en les últimes dècades els investigadors s'han preguntat com perceben la mort els animals. Ha sorgit fins i tot una disciplina científica anomenada tanatologia comparada, que estudia, entre altres coses, la relació dels animals de diferents espècies amb la seva mort i la dels altres.

Segons nombroses observacions, els ximpanzés poden cuidar dels seus congèneres greument malalts i lamentar els morts, mentre que els elefants cobreixen els cossos dels seus familiars amb branques i terra, realitzant una mena de ritual funerari. Què saben els animals sobre la mort i què ens pot ensenyar això?

Sobre l'autora de la conferència

Daria Podvigina es va graduar a la Facultat de Psicologia de la Universitat Estatal de Sant Petersburg el 2002 i va començar a treballar a l'Institut de Fisiologia de Pavlov de l'Acadèmia Russa de Ciències el mateix any. Des del 2015, és investigadora principal al Laboratori d'Estudis Cognitius de la Universitat Estatal de Sant Petersburg (des de 2020, l'Institut d'Estudis Cognitius de la Universitat Estatal de Sant Petersburg). La seva àrea d'interès científic principal són els mecanismes neurofisiològics i psicofisiològics de la percepció visual i el reconeixement d'imatges complexes. Autora de més de 40 treballs científics, també imparteix una sèrie de disciplines a l'Institut d'Estudis Cognitius i a la Facultat d'Arts i Ciències Liberals de la Universitat Estatal de Sant Petersburg (cursos com ‘Introducció a les ciències de la vida’, ‘L'ésser humà: evolució, cultura, comportament’, entre d’altres).

La conferència es durà a terme com a part de la celebració del 300è aniversari de la primera universitat a Rússia.

La trobada es realitzarà en línia, en rus i amb traducció simultània al castellà.

Participació gratuïta amb inscripció prèvia.

29 d’Abril
INSCRIPCIÓ