Cada vegada que canvio de dona, he de “cremar” la darrera. Així és com me’n desfaig. Això, potser, em torna la joventut.

Pablo Picasso‍

Un idil·li familiar pot durar infinitament? En acceptar la proposta de la mà i el cor de l'artista hispanofrancès Pablo Picasso, la ballarina russa Olga Jojlova va rebre l'advertència de la mare del seu promès: “Pobre nena, no saps a què t'estàs condemnant. Pablo només es preocupa de si mateix”. La jove no va donar importància a les preocupacions de la seva futura sogra i es va convertir en la primera i única esposa de Picasso, a qui l'artista va dedicar, potser, la major part de les seves obres.

El 27 de juliol a les 18 hores us convidem a participar a la conferència en línia “Pablo Picasso i Olga Jojlova: cremant “l’última”, que es durà a terme dins del cicle de conferències “La historia de un amor”. L’autora i presentadora Anna Silyunas és crítica de teatre, historiadora d’art i directora de la fundació cultural “Casa de Rússia a Barcelona”.

Pablo Picasso va pensar que aquest era l’amor de la seva vida. Es van conèixer durant un assaig del ballet “Parade” de Serguei Diàguilev a París, on Olga en formava part del repartiment. Picasso es va enamorar d'una ballarina de 26 anys i la va festejar durant un any, intentant guanyar el seu amor. La parella va registrar el matrimoni a l'Ajuntament de París, i el casament, tal com ho desitjava la núvia, i amb la tradició ortodoxa, es va celebrar a la Catedral d'Alexandre Nevski. Picasso va confirmar la serietat de la seva decisió amb un contracte de matrimoni, segons el qual, en cas de divorci, tota la seva propietat es dividia en dues parts iguals. Incloent-hi els quadres.

Durant deu anys, Olga Jojlova ha estat la musa de l'artista, inspirant-lo a crear no només obres mestres, sinó també descobrir nous corrents en l'art. Tot i que molts creien que Olga no entenia l'obra de Picasso, intentant convertir-lo d'un geni lliurepensador a un dandi, Pablo no deixava d'admirar la seva jove esposa de maneres refinades i bona educació.

Amb l'aparició d'Olga a l'obra de Picasso, comença un nou període del neoclassicisme: l'artista crea retrats de la seva estimada, presentant-la com una deessa antiga. I el 1921, amb l'arribada a la família del tan esperat fill Paulo, les obres de l'artista protagonitzen imatges tendres de mare i fill. La felicitat familiar de la parella, no obstant, va durar poc. Olga comença a rebre notícies tristes des de Rússia, i després de la mort dels seus pares, interromp contacte amb altres membres de la família. La difícil situació familiar afecta el seu estat d'ànim i el caràcter, ella perd el control emocional i sent la indiferència creixent del seu marit. Les imatges líriques d’una dona estimada es reemplacen per imatges surrealistes d’una dona patint a l’obra de Picasso.

Com va acabar aquesta història d'amor, ho descobrirem durant la nostra propera conferència.