El 3 de novembre a les 18:00 us convidem a la conferència ‘Pedro Calderón de la Barca i Diego Velázquez’, que se celebrarà dins del cicle «L'Espanya del Segle d'Or: esdeveniments, aventures, misteris i obres mestres».

La conferència serà impartida pel professor Vidmantas Silyunas, doctor en Història de l'Art, Artista Emèrit de la Federació Russa, cap del departament de l'Escola-Estudi del Teatre d'Art de Moscú (MXAT) i cavaller de l'Ordre del Mèrit Civil.

La trobada es farà en línia, en rus, amb la traducció simultània al castellà.

Al centre de la nostra trobada hi haurà el teatre de Calderón i la pintura de Velázquez, dos universos que, en els cèlebres autos sacramentals i en la llegendària obra Las meninas, conflueixen d’una manera sorprenent en unes mateixes qüestions: on es troba la frontera entre la realitat i la il·lusió? Pot l’ésser humà canviar el seu destí? I pot l’art revelar allò que roman ocult a la mirada?

El Segle d'Or espanyol va abastar molt més d'un segle: es va estendre durant gairebé cent cinquanta anys, des de mitjan segle XVI fins a les primeres dècades del XVIII. Va ser una de les èpoques més brillants de la història d'Europa, un període marcat pels grans descobriments geogràfics, les guerres, les intrigues cortesanes i l’extraordinari floriment de la literatura, el teatre i la pintura. 

En aquells anys van néixer les obres immortals de Cervantes, Lope de Vega i Calderón de la Barca, així com les obres mestres d'El Greco, Ribera, Murillo i Velázquez.

El tema central de la tercera trobada seran les figures de dos genis del Barroc espanyol: Pedro Calderón de la Barca i Diego Velázquez. Van pertànyer a una mateixa època, però cadascun, a la seva manera, va voler anar més enllà d’allò visible i convertir la creació artística en un espai de reflexió sobre l’ésser humà, el destí, la llibertat i l’ordre del món.

També ens aproparem a un aspecte menys conegut del llegat de Calderón: el seu paper en la transformació no només del teatre, sinó també de la cultura festiva de l’Espanya barroca.

La celebració del Corpus Christi ocupava un lloc destacat en la vida del país. Amb motiu d’aquesta festivitat, Calderón escrivia els seus cèlebres autos sacramentals, peces de caràcter líric i filosòfic que es representaven a les places de les ciutats davant d’un públic molt nombrós.

Durant els dies de festa, tota la ciutat es transformava. Els carrers s’engalanaven i es cobrien d’herbes aromàtiques, les façanes dels edificis es revestien de grans teles pintades i les solemnes processons aplegaven el ritu religiós, l’espectacle popular i el cerimonial de la cort. Hi participaven reis i prínceps, es portaven imatges sagrades i entre la multitud apareixien personatges disfressats i figures festives i entremaliades.

Després de la processó tenia lloc una representació que transformaven l’espai urbà en un enorme escenari teatral. Dels decorats sorgien volcans, els castells s’enfonsaven sota terra i les qüestions filosòfiques més complexes —el destí i el lliure albir, la lluita entre el bé i el mal, la llibertat d’elecció— prenien forma en imatges espectaculars i, de vegades, fantàstiques.

De Calderón passarem a Velázquez per endinsar-nos en els enigmes de la seva pintura. Els seus quadres conviden a una contemplació inesgotable: cada nova mirada permet descobrir detalls i significats que abans havien passat desapercebuts. Ens aturarem especialment en dues de les grans obres de la seva trajectòria: Las hilanderas i Las meninas.

A primera vista, ens trobem davant d’espais perfectament recognoscibles: un taller de tapissos i l’estudi d’un pintor. Però Velázquez els transforma en alguna cosa molt més complexa. Les seves composicions no només reflecteixen la vida quotidiana de l’Espanya del segle XVII, sinó també la mateixa estructura d’aquell món: cortesà, artístic, social i cultural.

Participació gratuïta amb inscripció prèvia.