El 16 d’octubre a les 18:00 hores la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburg us conviden a la conferència ‘Trotski: la història d’un mite (basat en el llibre homònim de Serguei Firsov)’, que serà impartida per la candidata en ciències filològiques Nina Shcherbak. 

La conferència es durà a terme en línia, en rus i amb traducció simultània al castellà.

Què pot ser més interessant que un mite? El mite de Trotski —considerat el gran enemic del poble en el relat èpic estalinista— va aconseguir sobreviure tant a l’època d’Stalin com a tot el règim soviètic i als seus cànons ideològics.

Trotski va ser considerat un ‘heroi’ fins i tot abans que acabés la Guerra Civil, però a finals dels anys vint, després de perdre davant d’Stalin la lluita per la ‘primacia’, es va convertir en el primer ‘antiheroi’. Especialment conegut és el comentari de Vladimir Ilʹitx Lenin, que en una ocasió va anomenar Trotski ‘Juda’.

Els rumors i mites sobre Trotski varien i tenen la seva pròpia història. L’escriptor rus Aleksandr Kuprin no va poder resistir-se a parlar d’ell basant-se només en rumors, destacant que ‘sempre va portar una vida intensa: li agradaven el vi, les dones, les joies, els bons puros, la gastronomia refinada i els ambients luxosos’.

Tanmateix, segons els records del mateix Trotski, gairebé no fumava o ho feia de manera ocasional. Tampoc no és fàcil assegurar que tingués un gran amor per les dones. Sens dubte, era un home apassionat, però se’n coneixen molt pocs detalls sobre la seva vida sentimental.

A Trotski sovint se l’anomenava ‘Mefistòfeles’. També es van fer altres intents de descriure’l, amb diferents valoracions i percepcions alternatives sobre la seva personalitat. A més, circulaven nombrosos mites i anècdotes sobre ell.

A principis de la dècada de 1920 circulava una anècdota sobre Trotski parlant amb ovelles. Cansat dels assumptes polítics, va marxar a descansar i, assegut a la vora del riu, repetia per a ell mateix: ‘Hi haurà foc! Hi haurà foc a tot el món!’ Un pastor que passava per allà, en veure que no hi havia ningú al seu costat, s’hi va acostar i va preguntar: ‘Camarada, a qui li parla?’ Trotski va respondre simplement: ‘Estic parlant amb el ramat’.

Més endavant es va popularitzar un acudit sobre un ric comerciant que volia ingressar al partit. Quan se li va negar l’entrada, va decidir viatjar a Moscou per veure Stalin. Aquest li va preguntar on era Lenin. El comerciant va donar la resposta esperada: ‘Al mausoleu’. Stalin la va considerar incorrecta i va explicar: ‘Lenin viu als nostres cors’. Després va preguntar on vivia Trotski. En aquell moment, Trotski era a França, com va indicar Stalin. El comerciant va replicar que Trotski ‘viu al nostre fetge’ (que en rus significa ‘ens resulta insoportable’). Stalin va estar d’acord i va permetre que el comerciant ingressés al partit.

Per aquella època, un diari parisenc va publicar una caricatura que mostrava dues persones conversant. La notícia que la va motivar assenyalava que, a causa de la vigilància reforçada sobre Trotski, la seva estada a França li costaria al país 100.000 francs a l’any. Davant d’això, un dels interlocutors li va comentar amb ironia a l’altre: ‘No es preocupi: la seva estada a Rússia li va sortir a França molt més cara’.

El mite del coronel Sanders es considera un dels més coneguts. El 1935, Trotski ja era un emigrant perseguit. A Mèxic, on va viure des de gener de 1937, es va recórrer a l’estratègia del doble. Van trobar un camperol mexicà que s’assembla a Lev Davidovich. Per semblar-se encara més a Trotski, es va deixar créixer el bigoti i la perilla i es va tenyir els cabells al seu estil. Mentre el veritable Trotski treballava, el doble passejava pel jardí.

Parlarem dels mites, acudits i llegendes relacionats amb la figura de Trotski a la propera conferència de Nina Shcherbak.

‍

La ponent

Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes científics de televisió, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.

Participació gratuïta amb inscripció prèvia.