El 2 d’abril a les 18:00 hores la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburg us conviden a la conferència «Una història corrent», «Oblómov» i «El precipici»: tres novel·les de Goncharov que aborden la figura de l’home somiador i el destí de Rússia», que serà impartida per la candidata en ciències filològiques Nina Shcherbak. 

La conferència es realitzarà en línia, en rus i amb traducció simultània al castellà.

La novel·la «Una història corrent» sol considerar-se part d’una mena de trilogia no oficial que forma juntament amb les obres posteriors de Goncharov — «Oblómov» i «El precipici». Aquestes novel·les semblen confluir en un mateix conjunt literari, unides al voltant de la imatge central de l’«home somiador».

Cada una d’aquestes novel·les de Goncharov reflecteix una etapa concreta del desenvolupament històric de Rússia, encarnant-la en personatges vius i memorables: a «Una història corrent» aquest paper el té Aleksandr Adúev; a «Oblómov», el propi Oblómov; i a «El precipici», Borís Raiski.

En conjunt, aquests personatges conformen una àmplia panoràmica artística del declivi de la servitud, captant tant les seves contradiccions internes com el seu progressiu esvaniment.

No és casual que s’afirmi que «les grans novel·les de Goncharov són novel·les sobre l’idealista rus»: és ell qui apareix de manera constant al centre del relat i qui, en definitiva, es configura com l’únic autèntic protagonista de l’obra de l’escriptor.

El mateix autor subratlla la profunda unitat interna de les seves obres, assenyalant que «totes elles estan estretament i coherentment lligades entre si, del mateix mode que ho estan —reflectits en elles com en una gota d’aigua— els diferents períodes de la vida russa».

En aquesta afirmació, Goncharov sembla desvetllar la concepció íntima de la seva creació, permetent entreveure, més enllà de tres novel·les independents, una única totalitat artística: «No veig tres novel·les, sinó una sola».

En la tradició escolar, aquesta novel·la sol interpretar-se com una història sobre la «mandra russa», un relat moralitzador que adverteix de les pèrdues que pot comportar la inacció. No obstant això, aquesta interpretació resulta massa simplista.

Avui la figura d’Oblómov s’interpretarà cada cop més com la d’un home amb un ànima extraordinàriament fràgil, gairebé cristal·lina. La seva relació amb el temps està profundament marcada per una cosmovisió cristiana: per a ell, el temps no és un simple flux d’esdeveniments, sinó una realitat singular que reflecteix un destell d’eternitat. Per això, procura viure’l de manera sense cometre errors irreparables.

A la novel·la hi ha una escena en què Oblómov reacciona amb irritació quan el servent fa una comparació: «Potser per a tu sóc el mateix més que “un altre”?». La paraula «un altre» a l’obra de Goncharov adquireix gairebé un matís filosòfic, anticipant futures reflexions sobre la identitat humana.

Cent anys més tard, Jacques Derrida desenvoluparà tota una filosofia de “l’Altre” amb majúscula; no obstant això, ja en els textos clàssics russos podem descobrir aquestes idees i reinterpretar-les, apreciant la profunditat dels seus personatges i conceptes.

Parlarem d’aquestes idees durant la nostra propera trobada.

‍

La ponent

Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes científics de televisió, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.

Participació gratuïta amb inscripció prèvia.