L'adaptació cinematogràfica de la literatura clàssica russa és un dels temes preferits no només del cinema rus, sinó també del cinema estranger. Alguns segueixen fidelment el llibre, altres interpreten lliurement el text. Quines formes modernes i temes actuals troba la literatura clàssica russa al cinema contemporani?

El 26 de març a les 11:30 hores la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburgo us conviden a la conferència en línia ‘Versions cinematogràfiques modernes de la literatura clàssica russa’, que es durà a terme al Saló Verd de la nostra fundació.  La conferència serà impartida per la candidata a ciències filològiques Nina Shcherbak.

L'adaptació cinematogràfica d'Anna Karenina (2012), escrita pel famós dramaturg Tom Stoppard, va resultar ser visualment molt teatral. La pel·lícula basada en la novel·la homònima de Lev Tolstói va guanyar diversos premis Oscar, BAFTA, així com un Globus d'Or. Segons la idea del director Joe Wright, l'acció de la pel·lícula es desenvolupa en un antic teatre, els bastidors del qual es transformen fàcilment en habitacions de la casa de Karenin, un saló de ball o una estació de tren. La famosa frase de Shakespeare “Tot el món és igual que un escenari” adquireix un significat especial en aquesta adaptació cinematogràfica de la novel·la.

La sèrie dramàtica britànica “Guerra i Pau” (2016), dirigida per Tom Harper per encàrrec de la BBC, reprodueix fidelment la trama de Lev Tolstói i presenta a l'espectador els fonaments religiosos del pensament rus. Dividit en sis episodis i escrit pel llegendari Andrew Davies, el projecte es va convertir en un dels més costosos a la història del canal de televisió. La sèrie, filmada amb un interès i un amor indiscutibles per l'original, no s'assembla a cap de les interpretacions canòniques d'aquesta gran obra de Tolstói.

L'obra “Lady Macbeth de Mtsensk”, basada en el relat de Nikolai Leskov, i “El braçalet de granats”, basada en l'obra d'Aleksandr Kuprin, en les interpretacions cinematogràfiques contemporànies troben noves maneres d'estructurar la narrativa, mentre que els relats d'Iván Bunin, traduïts al llenguatge cinematogràfic pel director rus Nikita Mijalkov, s'enriqueixen amb nous detalls.

A la nostra propera conferència descobrirem com la famosa obra de Chéjov s’encarna al trama del thriller coreà “Decision to Leave” del conegut director Park Chan-wook, i com Jean Cocteau ha influït en les adaptacions cinematogràfiques contemporànies de les obres dels escriptors de l’Edat de Plata.

‍Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes científics de televisió, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.

La conferència, que es durà a terme com a part de la celebració del 300è aniversari de la primera universitat a Rússia, es realitzarà en la Fundació Cultura ‘CdR a Barcelona’, en rus i amb traducció simultània al castellà. Per escoltar la conferència en castellà, cal comptar amb auriculars i un telèfon intel·ligent amb l'aplicació de Zoom.