Estimats amics!

Ens plau convidar-vos a unes trobades úniques dedicades al psicoanàlisi per descobrir com des de la seva consolidació a la primera meitat del segle XX aquesta pràctica, desenvolupada per Sigmund Freud, va fer un tomb en la relació dels artistes amb la producció de literatura, cinema i arts plàstiques.

A través de l'exposició d'alguns dels temes fonamentals de l'accés psicoanalític a la ment humana, es "llegirà" algunes obres literàries, es pensarà en obres pictòriques i fotogràfiques, i es conversarà sobre cinema aportant claus que serviran tant per al coneixement de les pròpies obres i el psicoanàlisi, com per a reflexionar sobre nosaltres i la nostra relació amb nosaltres mateixos, l'entorn que ens envolta i l'art que consumim i gaudim.

L'autora i la presentadora és la psicoanalista Cristina Díaz Erofeeva, amb la participació de l'escriptor i traductor Jorge Ferrer.

Al llarg de la nostra primera trobada, que tindrà lloc el 24 d'abril a les 18:30 hores, parlarem sobre la nova perspectiva de la sexualitat, els somnis, els desitjos i la mort que el psicoanàlisi ha introduït en la societat, exercint una forta influència en les ments més creatives de l'època i esdevenint un interlocutor fonamental dels principals artistes i moviments artístics. Des de llavors, el psicoanàlisi és a tot arreu: està on sigui que els artistes busquen ampliar els límits de la comprensió de l'ésser humà, de les seves pulsions, anhels, conflictes i potencialitats.

L'art ha estat una font d'intuïcions i coneixements per a la ciència de l'inconscient, i avui dia, la literatura, la plàstica, juntament amb el cinema, segueixen assenyalant camins i descobriments molt valuosos per a qui s'endinsa tant en els misteris de la psique com en els de la creació.

‍

8 de maig

La psicoanàlisi i la literatura (55’)

El psicoanàlisi constitueix una manera singular d'abordar la consciència humana i convertir-la en un relat. En aquesta xerrada, la primera d'un cicle sobre l'aventura intel·lectual fundada per Sigmund Freud a finals del segle XIX, la psicoanalista Cristina Díaz parlarà de la influència del psicoanàlisi en la literatura. Es tracta d'un viatge de doble direcció, perquè el psicoanàlisi va impactar en la literatura que vindria, però també es va alimentar, ¡i de quina manera fructífera!, de la literatura anterior, com continua fent amb la contemporània. A través de l'exposició d'alguns dels temes fonamentals de l'accés psicoanalític a la ment humana, es "llegiran" algunes obres literàries. Des de l'Edip Rei de Sòfocles, que va donar lloc a un dels complexos psíquics més coneguts, el dubte d'Hamlet, les passions dels personatges de Dostoevski, la xerrada no deixarà de banda el mateix Sade o la lectura d'Edgar Allan Poe i de James Joyce que va fer Jacques Lacan, i també dialogarem amb les obres d'escriptors contemporanis, com Marguerite Duras i Emmanuel Carrère.

‍

15 de maig

La psicoanàlisi i les arts plàstiques (55’)

El selfie és una obsessió contemporània. És la continuació natural de l'autoretrat, una passió que ha perseguit els pintors, com a tots els homes, des de l'inici dels temps. Aquesta, la segona xerrada del cicle sobre el psicoanàlisi i les arts, tractarà sobre la constitució de l'ego, l'estadi del mirall, el narcisisme i l'alteritat vistos des del psicoanàlisi i les arts plàstiques, i aquesta obsessió dels pintors per veure's, exposar-se i representar-se a si mateixos. Pintors com Rembrandt i Francis Bacon, obsessionats amb els seus selfies successius. Velázquez, que es posa a si mateix pintant a Les Menines o les variacions cubistes d'aquest quadre que va fer Picasso... Van Gogh i la bogeria. I, com no, l'al·lucinant i al·lucinat Salvador Dalí, qui va plasmar la seva relació amb el psicoanàlisi per tota la seva obra i qui va trobar Freud i amb Lacan personalment.

‍

22 de maig

La psicoanàlisi i el cinema (55’)

El cinema ha acompanyat el psicoanàlisi des del sorgiment de tots dos. En certa manera, han crescut junts a la història del pensament i l'art del segle XX en endavant. El cinema és, en certa manera, la ment en moviment. En aquesta, l'última de les tres xerrades sobre el psicoanàlisi i les arts ens mourem del divà del psicoanalista a la butaca de la sala de cinema, i viceversa. Una revisió de més d'un segle d'influència del psicoanàlisi al cinema. Des de Luis Buñuel en endavant. Com a mínim! El cinema, un art lligat des del principi al món oníric i al paisatge del desig, troba en el relat psicoanalític un guió sempre per escriure, un Work in Progress extraordinari, perquè busca en el més profund del relat visual de l'inconscient. En aquesta sessió veurem fragments de pel·lícules conegudes i menys conegudes a la llum de la empremta que el psicoanàlisi hi va deixar o de la manera com el relat que contenen s'emparella amb la indagació psicoanalítica. Andrei Tarkovsky, David Lynch, Alfred Hitchcock, Jim Jarmusch o Andrei Zvyagintsev seran alguns dels nostres companys de viatge.

‍

Cristina Díaz Erofeeva i Jorge Ferrer

‍Cristina Díaz Erofeeva – psicòloga, psicoanalista, psicoterapeuta. Va estudiar psicologia a la Universitat de L'Havana, on posteriorment va impartir conferències i va treballar com a psicoterapeuta a la clínica psicològica. Fundadora de la Societat Psicoanalítica de Cuba, també és membre del consell de la IFPS (Federació Internacional de Societats Psicoanalítiques). Ha impartit formació en psicoanàlisi en diverses escoles psicoanalítiques i amb psicoanalistes d'Argentina, Xile, França, Bèlgica, entre altres. Actualment treballa com a psicoanalista a Barcelona i col·labora amb l'associació de famílies amb trastorns de l'espectre autista TEADIR. Té interès en les interseccions del psicoanàlisi amb la filosofia, la literatura i l'art.

‍Jorge Ferrer és escriptor i traductor de literatura russa clàssica i contemporània. Entre d'altres autors, ha traduït a Aleksandr Herzen, Svetlana Aleksiévitx, Mikhaïl Kuràyev, Ilià Erenburg, Nikolai Leskov i Ivan Bunin. L’any 2012 va rebre el Premi "La literatura russa a Espanya", atorgada per la Fundació Borís Ieltsin. L’any 2014, va integrar la shortlist del Premi Read Russia, concedit a la millor traducció de literatura russa a qualsevol llengua. Va néixer a l'Havana i viu a Barcelona des de 1994.

‍

El seminari es durà a terme a la Fundació Cultura 'CdR a Barcelona' en rus i castellà amb traducció simultània. Per tenir l'accés a la traducció simultània del seminari, cal comptar amb auriculars i un telèfon intel·ligent amb l’aplicació de Zoom.

‍

Direcció: Carrer de Josep Anselm Clavé, 31, 08002 Barcelona. 

Participació gratuïta amb inscripció prèvia.

Per participar-hi cal realitzar una inscripció al següent enllaç